ITZIAR ARANAZ: “Aquestes criatures no estan estudiant per a viure; estan vivint i decidint a cada moment”

Per Meritxell Vilanova

“Siusplau, abans d’entrar a l’aula traieu-vos les sabates.” De seguida veiem que la tarda no serà gens usual. Ens trobem a Àurea Social, on treballa la Xarxa d’Educació Lliure, per parlar amb la Itziar Aranaz, membre del grup de treball de la XELL, co-fundadora del projecte Xicalla i mare de la petita Ona, que joguineja al nostre costat.

Itziar Aranaz, educadora de la XELL/ MERITXELL VILANOVA

Itziar Aranaz, educadora de la XELL. / MERITXELL VILANOVA

La Xarxa d’Educació Lliure coordina els diferents projectes d’educació lliure que van començar a néixer a la ciutat de Barcelona. “Eren petits projectes que es prenien amb molt d’entusiasme, però sentíem que eren petits brots que havíem de cuidar”; d’aquí neix la XELL, amb ànim de difondre, formar i coordinar.

Assegudes al terra, observem el nostre voltant; una petita aula amb uns matalassos, unes caixes apilades a mode d’escales, pintures infantils a les parets i joguines arreu. És un espai senzill, però que ofereix calidesa; la Ona gateja amunt i avall, pujant sobre nostre. Com eduquen aquí als petits? La Itziar explica que funcionen a base de tallers; s’organitzen espais amb activitats psicomotrius, de plàstica… on cada nen tria quina activitat és la que vol fer. Quan preguntem pels avantatges, el primer que comenta és que, com els educadors no diuen als nens què han de fer o no, “ens encarreguem de tota la part d’acompanyament emocional: per exemple, quan un nen a la sala de psicomotricitat no aconsegueix enfilar-se a l’espatllera i s’enfada o es frustra, l’adult l’ajuda a veure cap on va tot això; si decideix tornar-ho a provar o no”. A partir de totes aquestes experiències els nens van creant la seva idea del món al seu voltant; es creen la seva imatge corporal al cap, cosa que segons la Itziar és molt important. El que els aporta aquest sistema és una major independència, perquè són ells qui decideixen.

Ens remarca molt els avantatges d’aquest tipus d’educació. Els nens, ens explica, en triar a què volen jugar o què volen fer, creen vincles afectius molt més forts amb allò a què dediquen la seva atenció. Preguntem què passa quan s’enfronten “al món real”, quan volen anar a la universitat, per exemple. D’aquí també en treu una part positiva: els nens educats en aquest sistema si trien una carrera és perquè realment els agrada i s’hi volen dedicar: “des de petits estan acostumats a què volen i què no volen fer. És el mateix: vull ser metge, haig d’estudiar un munt d’anys i fer una residència. Si jo vull ser metge, ho faig. Si no ho vull ser, no ho faig. Ho tenen més clar perquè des de petits escullen”.

photo 3

La quota que paguen les famílies en aquestes escoles és alta,  explica la Itziar. / M. VILANOVA

Ens sentim en la obligació de preguntar si hi ha algun inconvenient. Després de pensar un moment, ens recorda que a nivell pedagògic no en veu cap. El més gran és en àmbit econòmic: un sistema d’aquest tipus demana poca ràtio d’alumnes a les aules, però s’han de pagar els sous dels educadors (que són baixos). En no haver-hi subvencions per aquestes escoles –l’educació lliure no està reconeguda–, són les famílies les que han d’assumir totes les despeses, i han de pagar una quota alta.

Tot i això, en el context actual de retallades, l’acomiadament de professors i l’augment d’alumnes per classe, aquesta és una bona alternativa. “Els pares que porten els seus fills a aquestes escoles és perquè volen una atenció més personalitzada i un acompanyament per al seu infant”.

“Per mi és un regal treballar a una escola així, i els infants connecten d’una manera molt intensa amb la vida”

La Itziar pot parlar de primera mà dels dos tipus d’educació; abans treballava a una escola tradicional. Volem saber què ha guanyat amb el canvi, i la seva expressió ho diu tot. “Ara estic molt més contenta, estic molt a gust amb la feina que faig: abans sentia que el que havia de fer era ‘apagar focs’ i que les criatures estiguessin tranquil·les. Ara estic creixent jo en acompanyar a una altra persona”. Ens explica amb quina passió veu ara les petites coses, fets que abans passaven per alt però que ara, compartint-ho de manera tan propera amb una criatura, resulten fascinants fins i tot per a ella. Amb aquests petits plaers i un equip que ens presenta com a molt proper i algú amb qui compartir tot això, es veu que realment això és quelcom que la fa sentir plena.

“L’alegria que tens quan una criatura comparteix amb tu una descoberta que ha fet i la veus vibrar t’arriba i t’omple, i compartir totes aquestes emocions és molt ric; jo he après moltes coses de mi que tenia oblidades. És un regal treballar en una escola així.” La petita juga sota l’atenta mirada de la mare, i entenem que aquestes sensacions que té no només són com a mare, sinó també com a educadora, i potser aquesta és la gran experiència: educar com ho faria la pròpia mare.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és l’Escola Lliure?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s