MIREIA SOLER: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”

Per Clara Ferré i Raquel Gironès

La Mireia Soler ha decidit deixar de treballar com a mestre de l’escola pública per centrar-se exclusivament en l’ensenyança Waldorf. Una educació més personalitzada, més creativa i més potenciadora del talent dels alumnes són els termes que millor defineixen aquesta educació alternativa. Els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après. Van de la vivència al concepte i no del llibre al concepte com fa el sistema tradicional.

La Mireia va descobrir aquesta pedagogia just abans que nasqués el seu primer fill. Disgustada amb l’estructura educativa que havia d’impartir a les aules de l’escola tradicional, va buscar altres alternatives educatives per els seus fills. Va començar a interessar-se per l’escola moderna de Ferrer i Guardia i la pedagogia de Rosa Sensat. Fins que va topar amb una de les escoles Waldorf. “Em vaig enamorar de l’escola a primera vista, vaig dir: aquest lloc m’agrada per portar-hi els meus fills”, explica. Aquell centre educatiu era l’escola Waldorf-Steiner El Til·ler (Bellaterra) on actualment hi porta els seus dos fills.

Mireia Soler, una persona molt expressiva, ens explicava en detall cada pregunta que li fèiem. / CLARA FERRÉ

Arran d’això, va començar a interessar-se encara més per la pedagogia de Rudolf Steiner. Va iniciar el curs de Formació Waldorf, requisit indispensable per ser mestre en una Waldorf ja que cal conèixer molt bé aquesta pedagogia i les diferencies que la distingeixen de la resta de sistemes educatius. Aqueta pedagogia no només treballa la part intel·lectual de l’individu, com es fa en el sistema educatiu tradicional, sinó que també desenvolupa la part emocional i artística de cada un.

A Catalunya, cada vegada hi ha més centres educatius que apliquen aquesta pedagogia. És el cas de l’escola Tretze Vents situada a La Floresta on actualment hi treballa la Mireia. Aquest any, la professora combina la Waldorf amb la pública on hi fa les assignatures de Biologia i Física. De cara a l’any vinent ho té clar: es dedicarà exclusivament a l’ensenyança Waldorf.

  • Per què has decidit deixar la pública i centrar-te en l’educació Waldorf?
    Perquè a l’escola Waldorf puc fer la meva feina, és a dir, puc aportar tot el que vull de la millor manera possible. A l’escola pública, en canvi, està tancat en una aula amb uns alumnes, dins un sistema i amb un temari i una estructura que no s’adequa a l’edat de l’alumne.
  • Quins són els principals problemes que té avui dia el sistema educatiu tradicional?
    Amb tot el respecte pels meus companys de la pública, jo crec que el tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà. Quan un nen és petit està totalment mal vist escridassar-lo, en canvi, quan es tracta d’un adolescent està acceptat cridar-lo i tractar-lo de forma dèspota. Els adolescents mereixen ser atesos correctament ja que estan vivint una època molt difícil.
  • Considera que hi hauria d’haver més implicació per part dels professors?
    Sí, la implicació dels professors és també un dels grans problemes que té avui dia el sistema tradicional. Un professor ha de sentir passió pel que està fent. Ser mestre és bastant còmode perquè tens dos mesos de vacances i com a molt tard a les cinc ja ets a casa. Abunda molt la mediocritat en aquesta professió. És més, si ets un professor que et prepares les classes i poses més interès en la teva feina, et veuen com un bitxo estrany o un pringat. Al que realment li agrada la seva feina, tracta de manera més humana a els seus alumnes.

“ Estem explicant conceptes a una edat en que el nen és impossible que els concebi”

  • Què és el que ha fet malament Espanya com perquè el seu fracàs escolar dobli la mitjana europea?
    El fracàs escolar s’arrossega des de primària o des d’infantil. Estem ensenyant als alumnes de primària els ossos i el sistema circulatori, estem intel·lectualitzant tan d’hora, que penso que no és el que hem de fer. Estem explicant conceptes a una edat en que el nen és impossible que els concebi. Un alumne de Primària hauria d’entrar a Secundària llegint perfectament, tenint gust per la lectura, expressant-se prou bé i tenint una mínima base de matemàtiques. La resta, no importa. Si total, després a tercer d’ESO, el que els vaig explicar a principi de curs sobre el sistema circulatori ja no ho recorden; que més dona si a primària també l’han vist. Per tant, el problema del fracàs escolar no és de l’alumne sinó nostre, dels professors, que els estem intentant explicar conceptes que no poden entendre. Un dia explicarem el que és un àtom a primària i ens pensarem que tenim nens molt intel·ligents perquè a primària ja saben el que és un àtom, quan en realitat no han entès res.
  • Considera que les últimes reformes educatives, com la LOMCE (Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat  Educativa), afavoriran i milloraran l’educació?
    No, això no farà canviar els resultats de l‘informe PISA. Però sí que alleugerà el patiment dels que no poden més i han d’aguantar fins a l’acabament de l’ESO, quan lo seu no és estar assentat en una cadira, sinó arreglar motos. En aquest sentit sí que ajudarà, però no canviaran gaire els resultats.
  • Què no té el sistema educatiu espanyol comparat amb Finlàndia, el país europeu amb major qualitat educativa?
    Segons tinc entès, Finlàndia va agafar la pedagogia Waldorf i la va maquillar una mica reduint la seva espiritualitat i canviant alguns conceptes. És un sistema educatiu que està molt basat en l’escola Waldorf. A Finlàndia es concep que el nen a infantil, és un infant. I un infant ha de jugar, ha de tocar la sorra, ha d’experimentar la realitat i ha de rebre una cura bàsica, és a dir, ha de portar un ritme de dormir i de menjar bé. La intel·lectualització i la part del coneixement del món, de fer servir el pensar, ve més tard. Cal dir també que Finlàndia actualment gasta més recursos en educació que Espanya, però si ens pensem que el problema és únicament de l’Administració perquè no paga suficients diners, ens equivoquem.
  • Creu que les últimes retallades en educació i la pèrdua de qualitat docent està empobrint encara més el sistema tradicional i està afavorint a les educacions alternatives?
    Des de Tretzevents no creiem que les retallades estiguin afavorint les educacions alternatives perquè els pares que porten els seus fills a fer secundària a la nostra escola, en general, són pares que ja prèviament havien portat els seus fills a fer primària a un sistema educatiu alternatiu, tan a escoles Waldorf, com el Til·ler, com a altres centres amb educació lliure, com el Martinet. Un dels inconveninents que té aquesta pedagogia aquí a Espanya és el seu cost. Tant de bo algun dia no costi el que costa ara mateix una mensualitat i pugui estar subvencionada el 70% com ho està a Alemanya. Això sí que afavoriria a la Waldorf.
Moment de l'entrevista / CLARA FERRÉ

La Mireia va venir fins la UAB per fer l’entrevista. / CLARA FERRÉ

La Mireia va concedir-nos una entrevista de més d'una hora / CLARA FERRÉ

La professora va concedir-nos una entrevista de més d’una hora. / CLARA FERRÉ

  • Centrem-nos ara en la pedagogia Waldorf. Com s’explica un concepte a través d’aquest sistema?
    Es treballen les assignatures per períodes que duren tres o quatre setmanes. A la classe de física, per exemple, fem experiments i seguim com avancen a través de l’observació. Dono als alumnes uns cables que connectem a una brúixola per un fil conductor de coure. Quan es connecten les piles, l’agulla de la brúixola es mou. Després deixem que els nens discuteixin sobre el que ha succeït i en treguin les seves pròpies conclusions. En aquest moment és en el que introdueixo el concepte teòric: “Tot corrent elèctric crea un camp magnètic, per això la brúixola es veu afectada pel corrent elèctric”. D’aquesta manera, arribem al concepte a través de l’experiència. Tornem als inicis del mètode científic: realitzem una hipòtesi i a través de la observació establim uns resultats.
  • Creu que és bo que els nens es passin cicles de quatre setmanes fent la mateixa matèria?
    La meva experiència em diu que sí, perquè et dóna la capacitat d’entrar realment en el món de la matèria que estàs tractant. Et dona prou temps per observar, dibuixar i provar experiments. D’aquesta manera, els nens s’emporten realment alguna cosa de l’assignatura. En assignatures més teòriques, com a història, es fan biografies humanes de personatges ja que a través de les experiències d’aquests es tracten parts de la historia humana i sobretot s’aprenen valors humans.
  • Creu que la gent sap realment el que és la pedagogia Waldorf?
    És difícil entendre tot el funcionament de la pedagogia, fins i tot jo que hi porto els meus fills i que he iniciat una formació Waldorf em costa. Penso que es va entenent a mesura que t’endinses en ella, ja que no és gens simple. Aquesta pedagogia aquí a Catalunya tot just està començant. Europa ens porta molt d’avantatge, ja que durant la dictadura franquista tots aquests moviments van quedar completament paralitzats al nostre país. Per això, crec que poc a poc ens hem de donar a conèixer, tot i que tot just estem començant.
  • Els seus fills des de ben petits que van a una escola Waldorf. Algú del seu entorn la menyspreat per portar els seus fills en una escola d’aquestes característiques?
    He arribat a tenir problemes amb el meu marit perquè jo sempre ho he tingut molt clar, en canvi ell encara no ha arribat a tenir aquest grau de confiança que tinc jo amb la pedagogia. Pel que fa a els meus pares, ells sempre hi han estat en contra. Creuen que estic perdent el temps i que no estic desenvolupant prou la intel·ligència del meu fill perquè ell encara no sap llegir i el seu cosí, que té la mateixa edat i estudia a una escola tradicional, sí en sap. Entenc que tinguin por i que es pensin que no sortirà preparat, però jo no en tinc cap dubte.

“Als nens de la Waldorf se’ls hi ha de dir que tanquin els llibres, a les escoles tradicionals aquest interès per llegir no hi és”

  • Veus diferències entre els seus fills que estudien a una escola Waldorf i d’altres que estudien a una escola tradicional?
    Seguint amb l’exemple del meu nebot, ell ja sap llegir frases, en canvi el meu fill encara no en sap, tot just reconeix algunes lletres. A mi això, a diferencia dels meus pares, no em preocupa perquè jo sé que als vuit anys el meu fill llegirà, tindrà l’impuls d’agafar un llibre i gaudirà de la lectura. A primària, a els nens de la Waldorf se’ls hi ha de dir que tanquin els llibres. A les escoles tradicionals aquest interès per llegir no hi és. El que jo veig són els resultats a llarg termini. Em sembla bé que el meu fill ara vulgui pujar als arbres i tocar el fang i que per contra no sàpiga llegir. Està desenvolupant el fer, que és el que li toca per l’edat que té.
  • Considera que la gent desconfia de la efectivitat d’aquest mètode per el futur dels seus fills?
    Sí, la por a lo nou sempre hi és. Però hem de tenir present què entenem per efectivitat i què creiem que és estar prou preparat. Prenem com a sistema més efectiu el que fa que els alumnes assoleixin les millors notes a Batxillerat per poder entrar a la Universitat. El problema arriba quan aquests al acabar la carrera no troben feina. Segons el meu punt de vista hauríem de fer reeducació social i tenir en compte que els estudis universitaris no són la única opció, que l’èxit en la vida no depèn només d’entrar o no a la Universitat, hi ha moltes altres coses.
  • No creu que en aquesta pedagogia s’està sobreprotegint els alumnes, fent-los viure en un món ‘màgic’ que realment no és el real?
    Els adolescents no deixen de veure i conèixer el món, per molt que estiguin en una bombolleta. Estic segura que per ells mateixos ja descobriran i veuran el món en el que vivim. En aquest sentit, Waldorf permet que ho facin a través de viatges i col·laboracions amb empreses i ONGs, on els alumnes tenen la oportunitat de tractar i conèixer problemes socials quotidians. Però crec que el que és verdaderament preocupant són els valors que estem fent que tinguin els adolescents avui dia.
  • És l’educació una de les causants de la pèrdua dels valors humans?
    Sí, una de les conseqüències més greus que està creant el sistema educatiu tradicional és la pèrdua de valors. Avui dia es veu com una cosa normal que el meu fill o filla, amb quinze anys, ja hagi tingut relacions sexuals de qualsevol manera en una nit de borratxera. Aquestes coses no dic que siguin lo general, però passen massa sovint. Jo estic una mica espantada pel nivell inhumà al que arribem estar els humans i de com ens deixem maltractar. Cal mirar què ha passat en la societat com perquè s’arribi a aquest extrem. Hem perdut els valors, abans tot estava molt restringit i ara hi ha massa llibertat.

MÉS INFORMACIÓ:
· Com funciona el sistema actual?
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: ”L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· ENTREVISTA: “Una escola tradicional potencia els resultats i l’efectivitat”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler

MARIA MOGAS: “Passar d’una escola Montessori a una tradicional em va fer perdre la seguretat en mi mateixa”

Per Anna Campolier

Ens trobem a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Maria Mogas, una ex alumna de l’escola Vancouver Montessori School. Una noia somrient i castellanoparlant a casa però que no presenta cap problema en fer l’entrevista en català. Porta un bolígraf a la mà dreta i de tant en tant va mirant un paper en el que hi té escrita una petita xuleta. Diu que no se li dóna bé respondre preguntes i encara que se la vegi una mica nerviosa la veritat és que ho fa de meravella.

L’ escolarització de la Maria va començar als Estats Units ja que en aquell temps estava vivint allà per la feina del seu pare. Tot i que només va anar P5,1r, 2n i 3r de Primària a una escola Montessori, recorda els seus dies viscuts a Amèrica amb un somriure i orgull tot i que està encantada de viure a Barcelona. Actualment està estudiant Traducció d’anglès i xinès a la UAB i està en una escola de cant des dels deu anys. Té molt clar que lo seu és la música i en acabar la carrera s’hi vol dedicar malgrat el que li digui la gent.

“Fèiem activitats com anar a buscar flors al bosc, escombrar o posar aigua en una gerra de vidre”

No sap ben bé el motiu pel qual els seus pares la van portar a una escola Montessori però també està segura que si avui en dia gaudeix tant de la música és per aquest motiu. “Fèiem moltes activitats amb música i ens deixaven cantar i ballar per la classe”. Assenyala que el principal avantatge era el desenvolupament individual dins de l’aula, “teníem uns horaris d’entrada i sortida però ens deixaven fer coses dins de la nostra llibertat, sempre amb la vigilància de la professora. Fèiem activitats com anar a buscar flors al bosc, escombrar o posar aigua en una gerra de vidre”. Aquest tipus d’ensenyament se centra molt en el desenvolupament personal i de les teves habilitats i segons corrobora la Maria “et fa agafar molta confiança i seguretat en tu mateixa”.

“Havia d’estar asseguda una hora a classe i jo em volia aixecar però no podia”

En acabar 3r de Primària van arribar els canvis per a la Maria i la seva família. Tornaven cap a Barcelona i això significava canviar d’escola. Els seus pares van decidir portar-la al Col·legi Sant Ignasi, una escola de sistema tradicional del barri de Sarrià amb tres mil alumnes i una façana pròpia d’un castell. “Recordo que al principi em va ser molt dur adaptar-me a aquest nou mètode. Havia d’estar asseguda una hora en una classe escoltant una professora i jo em volia aixecar i anar a jugar però no podia”. La Maria no se sentia còmoda en un ambient en el que tot era nou per ella. “Vaig deixar de tenir la llibertat de poder fer el que volia i la professora va passar a ser  ‘l’autoritat’ i no una companya. Vaig perdre la seguretat en mi mateixa”.

Un cop es va acostumar tot va anar sobre rodes i avui en dia està contenta amb els dos tipus d’educacions rebudes i treballa per ser traductora i cantant en un futur incert i cada cop menys llunyà.

Reviu l’entrevista que vam fer a Maria Mogas, no us la perdeu!


MÉS INFORMACIÓ:
· Què és el mètode Montessori?

ITZIAR ARANAZ: “Aquestes criatures no estan estudiant per a viure; estan vivint i decidint a cada moment”

Per Meritxell Vilanova

“Siusplau, abans d’entrar a l’aula traieu-vos les sabates.” De seguida veiem que la tarda no serà gens usual. Ens trobem a Àurea Social, on treballa la Xarxa d’Educació Lliure, per parlar amb la Itziar Aranaz, membre del grup de treball de la XELL, co-fundadora del projecte Xicalla i mare de la petita Ona, que joguineja al nostre costat.

Itziar Aranaz, educadora de la XELL/ MERITXELL VILANOVA

Itziar Aranaz, educadora de la XELL. / MERITXELL VILANOVA

La Xarxa d’Educació Lliure coordina els diferents projectes d’educació lliure que van començar a néixer a la ciutat de Barcelona. “Eren petits projectes que es prenien amb molt d’entusiasme, però sentíem que eren petits brots que havíem de cuidar”; d’aquí neix la XELL, amb ànim de difondre, formar i coordinar.

Assegudes al terra, observem el nostre voltant; una petita aula amb uns matalassos, unes caixes apilades a mode d’escales, pintures infantils a les parets i joguines arreu. És un espai senzill, però que ofereix calidesa; la Ona gateja amunt i avall, pujant sobre nostre. Com eduquen aquí als petits? La Itziar explica que funcionen a base de tallers; s’organitzen espais amb activitats psicomotrius, de plàstica… on cada nen tria quina activitat és la que vol fer. Quan preguntem pels avantatges, el primer que comenta és que, com els educadors no diuen als nens què han de fer o no, “ens encarreguem de tota la part d’acompanyament emocional: per exemple, quan un nen a la sala de psicomotricitat no aconsegueix enfilar-se a l’espatllera i s’enfada o es frustra, l’adult l’ajuda a veure cap on va tot això; si decideix tornar-ho a provar o no”. A partir de totes aquestes experiències els nens van creant la seva idea del món al seu voltant; es creen la seva imatge corporal al cap, cosa que segons la Itziar és molt important. El que els aporta aquest sistema és una major independència, perquè són ells qui decideixen.

Ens remarca molt els avantatges d’aquest tipus d’educació. Els nens, ens explica, en triar a què volen jugar o què volen fer, creen vincles afectius molt més forts amb allò a què dediquen la seva atenció. Preguntem què passa quan s’enfronten “al món real”, quan volen anar a la universitat, per exemple. D’aquí també en treu una part positiva: els nens educats en aquest sistema si trien una carrera és perquè realment els agrada i s’hi volen dedicar: “des de petits estan acostumats a què volen i què no volen fer. És el mateix: vull ser metge, haig d’estudiar un munt d’anys i fer una residència. Si jo vull ser metge, ho faig. Si no ho vull ser, no ho faig. Ho tenen més clar perquè des de petits escullen”.

photo 3

La quota que paguen les famílies en aquestes escoles és alta,  explica la Itziar. / M. VILANOVA

Ens sentim en la obligació de preguntar si hi ha algun inconvenient. Després de pensar un moment, ens recorda que a nivell pedagògic no en veu cap. El més gran és en àmbit econòmic: un sistema d’aquest tipus demana poca ràtio d’alumnes a les aules, però s’han de pagar els sous dels educadors (que són baixos). En no haver-hi subvencions per aquestes escoles –l’educació lliure no està reconeguda–, són les famílies les que han d’assumir totes les despeses, i han de pagar una quota alta.

Tot i això, en el context actual de retallades, l’acomiadament de professors i l’augment d’alumnes per classe, aquesta és una bona alternativa. “Els pares que porten els seus fills a aquestes escoles és perquè volen una atenció més personalitzada i un acompanyament per al seu infant”.

“Per mi és un regal treballar a una escola així, i els infants connecten d’una manera molt intensa amb la vida”

La Itziar pot parlar de primera mà dels dos tipus d’educació; abans treballava a una escola tradicional. Volem saber què ha guanyat amb el canvi, i la seva expressió ho diu tot. “Ara estic molt més contenta, estic molt a gust amb la feina que faig: abans sentia que el que havia de fer era ‘apagar focs’ i que les criatures estiguessin tranquil·les. Ara estic creixent jo en acompanyar a una altra persona”. Ens explica amb quina passió veu ara les petites coses, fets que abans passaven per alt però que ara, compartint-ho de manera tan propera amb una criatura, resulten fascinants fins i tot per a ella. Amb aquests petits plaers i un equip que ens presenta com a molt proper i algú amb qui compartir tot això, es veu que realment això és quelcom que la fa sentir plena.

“L’alegria que tens quan una criatura comparteix amb tu una descoberta que ha fet i la veus vibrar t’arriba i t’omple, i compartir totes aquestes emocions és molt ric; jo he après moltes coses de mi que tenia oblidades. És un regal treballar en una escola així.” La petita juga sota l’atenta mirada de la mare, i entenem que aquestes sensacions que té no només són com a mare, sinó també com a educadora, i potser aquesta és la gran experiència: educar com ho faria la pròpia mare.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és l’Escola Lliure?

MARTÍ PRAT: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”

Per Raquel Gironès

És a Bellaterra, una zona on hi predomina la vegetació i sobretot la tranquil·litat, on  trobem  l’escola El Til·ler, una de les més de vint escoles Waldorf-Steiner que es troben actualment a Catalunya. Allà ens espera en Martí Prat, el psicopedagog i membre del claustre de l’escola.

Martí Prat, psicopedagog de l'escola Waldorf-Steiner El Til·ler.  Foto de Raquel Gironès

Martí Prat, psicopedagog del centre. / RAQUEL GIRONÈS

En Martí Prat no va estudiar en una escola Waldorf perquè “a Espanya, en  l’època del franquisme, no s’havia desenvolupat aquesta pedagogia, no se sabia  ni el què  era”. Va ser llavors, entre els any 75 i 76, quan va conèixer aquest mètode. En aquell moment, el psicopedagog estava en “desacord amb el sistema educatiu que s’exercia”, buscava noves sortides. Va assistir a una trobada a Almeria formada per mestres Waldorf que parlaven sobre la pedagogia de Rudolf Steiner. “Tota l’educació es basa en transmetre conceptes i la pedagogia Waldorf el que fa és partir de les experiències artístiques per arribar als conceptes”. Aquesta idea li va semblar molt revolucionària i va acabar optant per estudiar pedagogia. Pensava que “potser estudiant les teories pedagògiques podria desenvolupar una educació més bona”.
I és per això que va decidir incorporar-se a l’escola Waldorf-Steiner El Til·ler.

Entrem a l’escola i ja notem el que transpira la pedagogia Waldorf que molt bé ens la defineix Marti Prat: “és l’art de l’educació”. Les aules són de fusta, unes al costat de les altres. Del seu interior s’escolta la melodia d’unes flautes, són els alumnes de primària que estan fent classe de música, uns altres fan anglès. L’edifici en si està envoltat d’arbres, canyes de bambú i el pati, on els nens i nenes del jardí d’infància, estan jugant amb sorra i aigua sense por a embrutir-se perquè  allò que importa és que juguin i experimentin. Els més petits estan en una etapa en què “volen jugar i fer coses, estan en l’acció, en el fer. No els asseguis en una cadira i en una taula i els expliquis coses perquè no és el seu moment”. A primària encara el nen està en “el món de la imaginació” però ja hi ha “un cert interès per aprendre”. A mesura que van creixent, al voltant dels 10 anys, es passa a l’interès per el món conceptual”.

“Un nen de l’escola Waldorf té els conceptes més assumits perquè al darrera hi ha una vivència”

L’escola El Til·ler només arriba fins a primària. Hi ha un projecte en marxa per poder engrandir l’escola i arribar a fer secundària i en un futur encara més llunyà, Batxillerat. Quan els nens d’aquesta escola marxen a l’institut tradicional, el que els sorprèn més als  professors d’allà són les ganes que tenen per aprendre. “No tenen problemes perquè facin els deures. La clau de l’educació no són els coneixements. Perquè tu pots saber moltes coses a primària i a l’ESO no recordar res. El que interessa és despertar la necessitat d’aprendre, no què aprendre”. Un nen de l’escola Waldorf sap els mateixos conceptes que un nen d’una escola tradicional i, segons Martí Prat, “té les coses més assumides perquè al darrera hi ha una vivència”. De les escoles Waldorf surt una gamma molt variada de professionals. Al centre d’Europa i als països nòrdics, on la pedagogia està més desenvolupada, els alumnes Waldorf són els més buscats, dins el món professional, per “la seva creativitat i capacitat de relacionar-se”.

Al despatx on ens hem reunit amb en Martí Prat, està ple de quaderns, ens explica que “els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après”. No són avaluats amb notes, s’avalua molt el dia a dia. Durant tota la primària el nen té el mateix tutor que fa el seguiment de les seves vivències. “L’avaluació només es pot fer si tu acompanyes el nen en el procés educatiu”, explica el psicopedagog afegint que “amb les notes l’únic que aconsegueixes és fomentar la competitivitat”. Hi ha una dedicació molt personalitzada del mestre cap a l’alumne. Els mestres, els quals tots han rebut una formació Waldorf, intenten explotar les qualitats individuals de cada nen. “Hi haurà un nen més intel·ligent i un altre més sensible i molt artista, el que intentes, doncs, és que treguin el que és individual i propi”.

Moment de l’entrevista amb Martí Prat. / CLARA FERRÉ

La pedagogia Waldorf parteix en què l’espècie humana és un ésser complet. “L’home no és un cervell que li has d’anar ficant coses” sinó que tal i com diu aquesta pedagogia, l’home  és “un cervell que pensa, un cos que sent i unes mans que fan”. Una altra de les qualitats d’aquest sistema és que està totalment al marge del sistema polític. “El mètode educatiu Waldorf no varia segons quin grup polític estigui al poder”. Això és el que el diferencia en gran mesura de la metodologia que tots coneixem, la tradicional, i en la qual la majoria ens hem educat.

Reviu l’entrevista que vam fer a Martí Prat, no us la perdeu!


MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler