Marca l’educació alternativa un canvi necessari en l’educació?

Per Anna Campolier, Clara Ferré, Raquel Gironès i Meritxell Vilanova

A la Laia li toca el curs que ve començar l’escola i els seus pares, el Xavier i la Marta, no saben on portar-la. Saben que l’educació de la seva filla és una de les coses més importants i que marcarà qui serà en un futur i, per això, no volen prendre la decisió a la babalà.  Tots dos han estudiat a escoles tradicionals, les de tota la vida vaja, però les dades escolars no acompanyen. Espanya es troba en la penúltima posició a nivell d’educació en el rànking europeu, només amb Portugal per darrere, i és líder en fracàs escolar i atur juvenil. A més, la situació no sembla que vagi a millorar, tot al contrari. Les retallades en educació aplicades pel Govern encara estan fent més mal a aquest sector, els alumnes s’estan aglutinant  a les aules i cada cop hi ha més professors al carrer.

La Rosa Rosell és psicopedagoga de l’IES Vallvera i fa anys que està acostumada a veure tot tipus de problemes. Té molt clar que el sistema educatiu és un reflex de la societat i que els seus defectes i virtuts van lligats al món en el que habitem, “és irreal pensar que les dificultats només estan a les aules. Això però, no justifica la mala situació de l’educació. Tenim com a referència l’escola finlandesa però hem de ser humils i anar pas a pas. És millor un petit canvi que no tenir objectius llunyans i frustrar-nos pel camí”. La Rosa creu en l’educació actual però sap que calen canvis i assenyala que els primers que han de millorar són els docents. “Som conscients que cal fer canvis, nosaltres som els alumnes del segle XlX i cal que siguem els docents del XXl. Hem de viure més fora dels centres, fer projectes educatius per conèixer les ciutats i els pobles i treballar amb xarxa. Cal que no només els serveis educatius tinguem cura de l’infant i de l’adolescent , tots com a ciutadans ens hem d’implicar en l’educació. Els canvis fan por però ens hem de formar i no témer a l’innovació”.

IMG-20130525-WA0010

Xavier Cagigós creu que “cal innovar” en l’educació actual. / ANNA CAMPOLIER

Precisament d’aquesta por també en parla Xavier Cagigós, director de l’escola concertada Pàlcam de Barcelona. “El gran problema de les escoles tradicionals és que no arrisquen. Com que ja tenen una experiència acumulada són poc innovadores, molt prudents i no tenen una actitud oberta.” A més, Cagigós assenyala que per millorar la situació actual cal actuar des de la responsabilitat familiar, escolar i la de l’alumne. “Aquests tres vèrtexs han d’anar en tot moment coordinats i units per donar a l’alumne la formació que més li convingui”.

De la mateixa manera que Cagigós, l’educador, escriptor i conferenciant britànic expert en educació Sir Ken Robinson, creu que la solució no es basa en reformar l’educació, sinó en reinventar-la. “Els sistemes actuals estan trencats” afirma, i diu que per moltes innovacions que es facin, tard o d’hora acabaran sent inútils.

Waldorf: de l’experiència al concepte
Davant d’aquesta delicada situació de l’educació al nostre país, en Xavier i la Marta, després d’informar-se, han sentit a parlar de moltes families que estan buscant alternatives. Cerquen una educació diferent per als seus fills: més personalitzada, més motivadora a l’aprenentatge, més potenciadora del talent dels alumnes, més creativa…en definitiva, una escola on el nen es trobi a gust i, sobretot, que anar a l’escola sigui com anar al parc, on jugues, fas amics i també, perquè no, aprens coses noves.

És el cas de la professora Mireia Soler que al veure el mal funcionament  del sistema educatiu espanyol, va començar a buscar escoles alternatives on poder portar-hi els seus fills. La mestra de secundària ja fa bastants anys que treballa com a professora de biologia i física a una escola pública tradicional. Durant la seva experiència professional ha pogut veure i corroborar tots aquests problemes que es respiren dins el sistema tradicional. És per això que en néixer el seu primer fill tenia molt clar que allà no  volia portar-hi els seus fills.

Cercant informació, la Mireia va topar amb un dels sistemes educatius alternatius més coneguts avui dia, la pedagogia Waldorf. A Catalunya cada vegada hi ha més centres educatius que imparteixen aquest sistema. Martí Prat és el fundador d’un dels centres Waldorf que hi ha al nostre país. L’escola porta per nom el Til·ler i està situada a Bellaterra. “Tota l’educació es basa en transmetre conceptes i la pedagogia Waldorf el que fa és partir de les experiències artístiques per arribar als conceptes”, així és com ens defineix Prat la pedagogia afegint que “Waldorf és l’art de l’educació”.

La Mireia va assistir a les portes obertes d’aquesta escola. En va quedar totalment enamorada per l’harmonia de la seva arquitectura i també pel que significa la pedagogia en sí. Les Waldorf són unes escoles que potencien molt les ganes d’aprendre dels nens. No tenen llibres sinó que són els propis nens que a partir d’allò que viuen i experimenten creen el seu propi llibre de text. Tampoc tenen exàmens ja que, tal i com ens explica en Martí Prat, aquesta pedagogia considera que “amb les notes l’únic que aconsegueixes és fomentar la competitivitat”. Els alumnes són avaluats molt el dia a dia. Durant tota la primària el nen té el mateix tutor que fa el seguiment de les seves vivències.

Per la Mireia, un dels problemes del sistema educatiu tradicional i causant del fracàs escolar és que “estem explicant conceptes a una edat en què el nen és impossible que els concebi, estem intel·lectualitzant massa d’hora”. La pedagogia Waldorf defineix molt bé el que cal fer a cada etapa. Segons Martí Prat els més petits estan en una etapa en la qual “volen jugar i fer coses, estan en l’acció, en el fer. No els tinguis asseguts en  una cadira i en una taula i els hi expliquis coses perquè no és el seu moment”. A mesura que van creixent, al voltant dels 10 anys, comença a aparèixer l’interès per el món conceptual” i és aquí on comença el procés d’intel·lectualització.

“Els meus pares creuen que no estic desenvolupant prou la intel·ligència dels meus fills”

Aquesta idea va fer que finalment la Mireia es decantés per portar els seus fills a  l’escola Waldorf-Steiner el Til·ler. Però no ho va tenir gens fàcil. El seu marit desconfiava d’aquest sistema i el seus pares des del primer moment s’hi van oposar. “Encara avui, el meu marit no ha arribat a tenir aquest grau de confiança que tinc jo amb aquesta pedagogia i els meus pares creuen que no estic desenvolupant prou la intel·ligència dels meus fills”. És cert que els alumnes Waldorf, al principi, van més endarrerits a nivell educatiu. La Mireia ens explica que el seu fill de cinc anys encara no sap llegir, en canvi, el seu nebot de la mateixa edat sí que en sap. Però això no li preocupa perquè als 8 anys el seu fill “llegirà, tindrà l’impuls d’agafar un llibre i gaudirà de la lectura”.

arianna savall

Clara Ferré amb la soprano, compositora, arpista i ex-alumne Waldorf, Arianna Savall. / RAQUEL GIRONÈS

I no va gens mal encaminada. Arianna Savall, ex-alumne Waldorf, ens explica que va aprendre a escriure i a llegir més tard que altres nens però ara que és gran té molta més energia i ganes de fer coses perquè de petita no l’han abarrotat de conceptes. “Aprens menys coses però el que aprèns ho assimilés millor perquè al darrera hi ha una vivència”, ens explica.

Arianna Savall és una soprano, compositora i arpista espanyola de fama internacional. L’ex-alumne Waldorf ha acabat en el món de les belles arts, tot i així afirma que té companys d’escola que actualment són bancaris, pedagogs i, fins i tot, científics.

Individualitat i llibertat, base del mètode Montessori
Montessori és una altra de les educacions alternatives que, en aquesta ocasió, basa el seu funcionament en la potenciació de l’infant. Sovint ens oblidem que els nens també són persones que han de ser guiats en el seu aprenentatge i que cal desenvolupar totes aquelles característiques que el seu cos, la seva curiositat i la seva intuïció li demana que realitzi. La manca de llibres de text i d’exàmens que avaluïn els alumnes, així com la tria de les tasques que es realitzen són algunes de les característiques d’aquest mètode.

La pedagogia que la doctora Maria Montessori va idear, s’aplica a les escoles des de 1907 i té especial interès en el desenvolupament dels principis de llibertat, activitat i individualitat. Aconsegueixen que amb uns materials i uns espais pensats expressament per el desenvolupament de l’educació dels infants, aquests assoleixin una gran capacitat de decisió i de determinació en el moment que fan les coses. Això és el que explica Maria Mogas, exalumne Montessori, que va assistir a una escola que aplicava aquesta pedagogia només durant 4 anys de la seva vida acadèmica, però que, tot i això, creu que la van canviar. “Jo recordo que ajuden al teu desenvolupament individual, en el que en l’espai que tens, tu ets lliure de triar exactament el que vols fer, dins d’un cert control de la professora”.

La pedagogia intenta que el desenvolupament educatiu sigui personalitzat per a cada alumne. Segons declaracions del president de l’Associació Montessori Internacional, al web FemininBio, “es deixa de tractar al nen com un recipient buit que s’omple d’informacions pel mestre, convertint-se en un instrument complex que necessita ser ajudat a desenvolupar el seu enfrontament amb el seu entorn”. I és que Montessori posa especial èmfasi en les relacions socials i fa un canvi sobretot en el que s’entén com a professor. El mestre és educador i tracta el nen no tant de forma autoritària, sinó de forma amigable. Serà la persona que el guiarà a través dels objectes i els espais que habilita la pedagogia, per tal que es desenvolupi com a ésser humà, a través de l’educació. Aquesta relació diferent entre mestre-alumne no sempre és una cosa bona perquè com bé afirma Maria Mogas “això pot fer que et repengis i com saps que la professora confia en tu i en el que li diguis que has fet o has deixat de fer, li diguis coses que saps que no són veritat”. Per això s’entén que per molt que basem una pedagogia en la confiança i en les relacions entre iguals, sempre hi ha d’haver uns certs límits a tanta llibertat.

“S’hauria de donar molta més importància als anys previs a l’educació universitària”

El mètode Montessori parla d’uns períodes sensibles, “en que tota la nostra atenció està posada en allò, encara que no vulguem” explica la creadora del web que porta per nom “El Método Montessori en España”, Muriel Palma, en una xerrada a la UAB. “En els primers tres anys de vida es dóna un desenvolupament molt fort de la mobilitat i del llenguatge, que en els tres anys següents els fem propis”. Segons l’educadora, el sistema tradicional es fixa sobretot en els anys d’universitat i és aquí on hi troba el problema, ja que “s’estan gastant els diners en les últimes etapes educatives, en l’educació universitària, quan s’hauria de donar molta més importància als anys previs, ja que és quan es desenvolupa l’independència biològica de l’individu”.

Però la por a que aquestes pedagogies no siguin suficients en quan els coneixements que s’imparteixen, segueix existint. Moltes famílies són reticents a alternatives educatives com el mètode Montessori, per molt que faci gairebé cent anys que es va començar a donar a conèixer aquest sistema educatiu. Tot i això, tal i com indica un estudi realitzat per Angelina Lillard de la Universitat de Virginia a Charlottesvile l’any 2006, que comparava l’educació d’una escola Montessori amb una del sistema tradicional estatunidenc, els alumnes Montessori tenen millors resultats en proves de primera lectura i càlculs matemàtics. Remarcaven també com els nens Montessori atorgaven molt més valor a la “imparcialitat i a la justícia”. D’aquesta manera, es pot veure com moltes de les inseguretats dels pares que són reticents a aquests tipus d’educacions, es quedarien en un segon pla.

La Maria Mogas ho té claríssim, Montessori va fer que es sentís més segura d’ella mateixa i no canviaria per a res del món els anys que va passar en una escola amb aquesta pedagogia. “Jo era molt segura, no m’importava el que es digués de mi”.

Escola lliure: promoure la capacitat de decisió
En Jordi i la Irene també estan buscant escola per al seu fill, en Pol. Tots dos van rebre una educació on la disciplina estricta era la base pedagògica, i ara busquen quelcom totalment diferent per al seu fill. Una de les opcions que tenen sobre la taula és l’educació lliure.

Els precedents històrics a Catalunya d’aquest tipus d’educació els trobem l’any 1901, quan Francesc Ferrer i Guàrdia fundà l’Escola Moderna. Per la seva ideologia llibertària es va guanyar l’enemistat de l’Església catòlica i dels sectors conservadors de la societat.  Institucions com l’Escola Moderna també van proliferar a altres països d’Europa, com és el cas de l’Orfenat de Cempuis a França.  Tot i això, l’auge dels feixismes al continent en van provocar el tancament.

La societat actual ha canviat molt des d’aleshores, però l’esperit de l’escola lliure es manté, sobretot perquè des de molts fronts se segueixen denunciant les deficiències del sistema educatiu públic. Les principals crítiques incideixen en el fet que aquest no té en compte les necessitats específiques de cada alumne, no és creatiu, és uniformitzador i no ajuda a desenvolupar un esperit crític i solidari.

En Jordi i la Irene han anat a demanar informació a la XELL, la Xarxa d’Educació Lliure, on els ha rebut la Itziar Aranaz. L’escola, a primera vista, no ofereix grans infraestructures ni sofisticacions. El que els donarà a canvi, però, són uns valors per el seu fill: segons els explica la Itziar, les classes no seguiran una estructura predeterminada, sinó que cada dia es decidirà quins tallers s’organitzen. Aquests promouen la creació del món al seu voltant, així com de la seva imatge corporal, a través de la psicomotricitat i activitats artístiques. L’infant podrà triar en quin dels tallers voldrà participar, cosa que li proporcionarà, ja des de ben petit, una capacitat de decisió que a la llarga es traduirà en una major autosuficiència.

L’atenció és molt més personalitzada: no només pel que fa a les ràtios de les classes, que oscil·len entre els 6 i 10 alumnes, sinó també el que ells anomenen acompanyament emocional. Què vol dir això? L’educador no serà una figura autoritària que dicti què s’ha de fer o quan, sinó una guia que ajudarà als nens en els petits reptes que s’imposin cada dia i a buscar solucions en els conflictes que sorgeixin.

Els pares estan preocupats pel que passarà quan el nen creixi i s’hagi d’enfrontar a reptes més complicats. La Itziar els tranquil·litza argumentant que “aquests nens estan acostumats a prendre decisions des d’una edat molt primerenca, creant vincles afectius més forts amb allò a què dediquen la seva atenció”. De la mateixa manera, considera que “en el moment de triar una carrera serà perquè realment els agrada i s’hi volen dedicar de ple”. En Jordi i la Irene veuen amb bons ulls el sistema educatiu que proposa la XELL, però estan preocupats pel cost.  El preu mitjà per mes en una escola lliure és de 340€ sense comptar el cost del menjador. Això és degut a la baixa ràtio d’alumnes que hi ha per classe i a l’absència total de subvencions, ja que l’educació lliure no està reconeguda pel Govern.

La cerca d’escoles amb característiques diferencials
Malgrat que la informació que han trobat de les escoles alternatives els agrada a el Xavier i la Marta, no volen descartar encara l’escola tradicional. Busquen una escola que tingui un valor afegit tot i ser tradicional.

IMG_3374[1]

L’escola Arc Iris desenvolupa la seva tasca educativa en un entorn privilegiat. / MERITXELL VILANOVA

Aquest és el cas de l’Escola Municipal Arc Iris, una escola integrada al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Per les seves característiques és relativament petita, fet que la converteix en una petita família, i ubicada en un entorn natural privilegiat. Núria Guasch, la seva directora, explica que el projecte educatiu de l’escola es fonamenta en tres blocs: els llenguatges, la ciència i la natura, aquests dos últims interrelacionats. “Es tracta de formar persones amb valors, i nosaltres volem donar les eines per a desenvolupar-se”, comenta. Aprofitant els jardins i altres instal·lacions de què disposa l’escola, s’intenta traslladar a una pràctica immediata els coneixements teòrics. Per exemple, quan es treballa la meteorologia els alumnes es dirigeixen a l’estació meteorològica per utilitzar els aparells i confeccionar informes del temps.

Pel que fa als llenguatges, no només es potencia l’aprenentatge d’idiomes sinó també que els nens aprenguin a ser bons comunicadors. Això es fa tant a partir de la realització de conferències fetes pels propis alumnes com de la participació en la ràdio de l’escola, projecte que funciona des de fa 8 anys. A més, l’escola gaudeix d’un centre de reproducció de tortugues mediterrànies, espècie autòctona en perill d’extinció. Cuidar de les tortugues fa que l’alumnat aprengui a respectar la natura i se senti part d’un projecte important que va més enllà dels murs de l’escola.

Les escoles alternatives van suposar un gran canvi quan es van impulsar per primera vegada. Amb el temps les escoles tradicionals han anat adoptant petites pinzellades d’aquestes i s’han tornat més “humanes”. El problema del sector educatiu no rau en el model d’ensenyament sinó en uns valors com l’esforç, la dedicació o el treball que des de petits no s’ensenyen a la societat.

Tot i així ens hem de quedar amb la cara positiva de les coses i veure que des del sector educatiu  s’estan prenent mesures. Des del Govern no s’estan aplicant els canvis que cal per fer-lo reviure, així ho mostra l’augment de fracàs escolar, però des de les escoles són molt conscients que no restaran immòbils. Tot i les dificultats que presenta el moment actual i les retallades del Govern, seguiran treballant perquè els infants d’ara rebin la millor educació possible i surtin preparats per arreglar el món en un futur cada cop menys llunyà.

INFORMACIÓ ADDICIONAL
En aquest video podem veure una de les xerrades a favor de la creativitat i del canvi en l’educació de Ken Robinson. L’educador i escriptor britànic creu que cal una revolució en l’educació, ja que en l’actualitat “l’educació trastoca separa les persones dels seus talents naturals” i això és exactament el contrari del que hauria d’estar fent. No fa referència a alternatives, però parla de la necessitat d’una revolució en els sistemes educatius que estan vigents en l’actualitat.

MÉS INFORMACIÓ
· Com funciona el sistema actual?
· Descobreix més coses sobre els sistemes alternatius esmentats
· PERFIL: ”L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· PERFIL: “Passar d’una escola Montessori a una tradicional em va fer perdre la seguretat en mi mateixa”
· PERFIL “Aquestes criatures no estan estudiant per a viure; estan vivint i decidint a cada moment”
· ENTREVISTA: “Una escola tradicional potencia els resultats i l’efectivitat”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”

Anuncis

MIREIA SOLER: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”

Per Clara Ferré i Raquel Gironès

La Mireia Soler ha decidit deixar de treballar com a mestre de l’escola pública per centrar-se exclusivament en l’ensenyança Waldorf. Una educació més personalitzada, més creativa i més potenciadora del talent dels alumnes són els termes que millor defineixen aquesta educació alternativa. Els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après. Van de la vivència al concepte i no del llibre al concepte com fa el sistema tradicional.

La Mireia va descobrir aquesta pedagogia just abans que nasqués el seu primer fill. Disgustada amb l’estructura educativa que havia d’impartir a les aules de l’escola tradicional, va buscar altres alternatives educatives per els seus fills. Va començar a interessar-se per l’escola moderna de Ferrer i Guardia i la pedagogia de Rosa Sensat. Fins que va topar amb una de les escoles Waldorf. “Em vaig enamorar de l’escola a primera vista, vaig dir: aquest lloc m’agrada per portar-hi els meus fills”, explica. Aquell centre educatiu era l’escola Waldorf-Steiner El Til·ler (Bellaterra) on actualment hi porta els seus dos fills.

Mireia Soler, una persona molt expressiva, ens explicava en detall cada pregunta que li fèiem. / CLARA FERRÉ

Arran d’això, va començar a interessar-se encara més per la pedagogia de Rudolf Steiner. Va iniciar el curs de Formació Waldorf, requisit indispensable per ser mestre en una Waldorf ja que cal conèixer molt bé aquesta pedagogia i les diferencies que la distingeixen de la resta de sistemes educatius. Aqueta pedagogia no només treballa la part intel·lectual de l’individu, com es fa en el sistema educatiu tradicional, sinó que també desenvolupa la part emocional i artística de cada un.

A Catalunya, cada vegada hi ha més centres educatius que apliquen aquesta pedagogia. És el cas de l’escola Tretze Vents situada a La Floresta on actualment hi treballa la Mireia. Aquest any, la professora combina la Waldorf amb la pública on hi fa les assignatures de Biologia i Física. De cara a l’any vinent ho té clar: es dedicarà exclusivament a l’ensenyança Waldorf.

  • Per què has decidit deixar la pública i centrar-te en l’educació Waldorf?
    Perquè a l’escola Waldorf puc fer la meva feina, és a dir, puc aportar tot el que vull de la millor manera possible. A l’escola pública, en canvi, està tancat en una aula amb uns alumnes, dins un sistema i amb un temari i una estructura que no s’adequa a l’edat de l’alumne.
  • Quins són els principals problemes que té avui dia el sistema educatiu tradicional?
    Amb tot el respecte pels meus companys de la pública, jo crec que el tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà. Quan un nen és petit està totalment mal vist escridassar-lo, en canvi, quan es tracta d’un adolescent està acceptat cridar-lo i tractar-lo de forma dèspota. Els adolescents mereixen ser atesos correctament ja que estan vivint una època molt difícil.
  • Considera que hi hauria d’haver més implicació per part dels professors?
    Sí, la implicació dels professors és també un dels grans problemes que té avui dia el sistema tradicional. Un professor ha de sentir passió pel que està fent. Ser mestre és bastant còmode perquè tens dos mesos de vacances i com a molt tard a les cinc ja ets a casa. Abunda molt la mediocritat en aquesta professió. És més, si ets un professor que et prepares les classes i poses més interès en la teva feina, et veuen com un bitxo estrany o un pringat. Al que realment li agrada la seva feina, tracta de manera més humana a els seus alumnes.

“ Estem explicant conceptes a una edat en que el nen és impossible que els concebi”

  • Què és el que ha fet malament Espanya com perquè el seu fracàs escolar dobli la mitjana europea?
    El fracàs escolar s’arrossega des de primària o des d’infantil. Estem ensenyant als alumnes de primària els ossos i el sistema circulatori, estem intel·lectualitzant tan d’hora, que penso que no és el que hem de fer. Estem explicant conceptes a una edat en que el nen és impossible que els concebi. Un alumne de Primària hauria d’entrar a Secundària llegint perfectament, tenint gust per la lectura, expressant-se prou bé i tenint una mínima base de matemàtiques. La resta, no importa. Si total, després a tercer d’ESO, el que els vaig explicar a principi de curs sobre el sistema circulatori ja no ho recorden; que més dona si a primària també l’han vist. Per tant, el problema del fracàs escolar no és de l’alumne sinó nostre, dels professors, que els estem intentant explicar conceptes que no poden entendre. Un dia explicarem el que és un àtom a primària i ens pensarem que tenim nens molt intel·ligents perquè a primària ja saben el que és un àtom, quan en realitat no han entès res.
  • Considera que les últimes reformes educatives, com la LOMCE (Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat  Educativa), afavoriran i milloraran l’educació?
    No, això no farà canviar els resultats de l‘informe PISA. Però sí que alleugerà el patiment dels que no poden més i han d’aguantar fins a l’acabament de l’ESO, quan lo seu no és estar assentat en una cadira, sinó arreglar motos. En aquest sentit sí que ajudarà, però no canviaran gaire els resultats.
  • Què no té el sistema educatiu espanyol comparat amb Finlàndia, el país europeu amb major qualitat educativa?
    Segons tinc entès, Finlàndia va agafar la pedagogia Waldorf i la va maquillar una mica reduint la seva espiritualitat i canviant alguns conceptes. És un sistema educatiu que està molt basat en l’escola Waldorf. A Finlàndia es concep que el nen a infantil, és un infant. I un infant ha de jugar, ha de tocar la sorra, ha d’experimentar la realitat i ha de rebre una cura bàsica, és a dir, ha de portar un ritme de dormir i de menjar bé. La intel·lectualització i la part del coneixement del món, de fer servir el pensar, ve més tard. Cal dir també que Finlàndia actualment gasta més recursos en educació que Espanya, però si ens pensem que el problema és únicament de l’Administració perquè no paga suficients diners, ens equivoquem.
  • Creu que les últimes retallades en educació i la pèrdua de qualitat docent està empobrint encara més el sistema tradicional i està afavorint a les educacions alternatives?
    Des de Tretzevents no creiem que les retallades estiguin afavorint les educacions alternatives perquè els pares que porten els seus fills a fer secundària a la nostra escola, en general, són pares que ja prèviament havien portat els seus fills a fer primària a un sistema educatiu alternatiu, tan a escoles Waldorf, com el Til·ler, com a altres centres amb educació lliure, com el Martinet. Un dels inconveninents que té aquesta pedagogia aquí a Espanya és el seu cost. Tant de bo algun dia no costi el que costa ara mateix una mensualitat i pugui estar subvencionada el 70% com ho està a Alemanya. Això sí que afavoriria a la Waldorf.
Moment de l'entrevista / CLARA FERRÉ

La Mireia va venir fins la UAB per fer l’entrevista. / CLARA FERRÉ

La Mireia va concedir-nos una entrevista de més d'una hora / CLARA FERRÉ

La professora va concedir-nos una entrevista de més d’una hora. / CLARA FERRÉ

  • Centrem-nos ara en la pedagogia Waldorf. Com s’explica un concepte a través d’aquest sistema?
    Es treballen les assignatures per períodes que duren tres o quatre setmanes. A la classe de física, per exemple, fem experiments i seguim com avancen a través de l’observació. Dono als alumnes uns cables que connectem a una brúixola per un fil conductor de coure. Quan es connecten les piles, l’agulla de la brúixola es mou. Després deixem que els nens discuteixin sobre el que ha succeït i en treguin les seves pròpies conclusions. En aquest moment és en el que introdueixo el concepte teòric: “Tot corrent elèctric crea un camp magnètic, per això la brúixola es veu afectada pel corrent elèctric”. D’aquesta manera, arribem al concepte a través de l’experiència. Tornem als inicis del mètode científic: realitzem una hipòtesi i a través de la observació establim uns resultats.
  • Creu que és bo que els nens es passin cicles de quatre setmanes fent la mateixa matèria?
    La meva experiència em diu que sí, perquè et dóna la capacitat d’entrar realment en el món de la matèria que estàs tractant. Et dona prou temps per observar, dibuixar i provar experiments. D’aquesta manera, els nens s’emporten realment alguna cosa de l’assignatura. En assignatures més teòriques, com a història, es fan biografies humanes de personatges ja que a través de les experiències d’aquests es tracten parts de la historia humana i sobretot s’aprenen valors humans.
  • Creu que la gent sap realment el que és la pedagogia Waldorf?
    És difícil entendre tot el funcionament de la pedagogia, fins i tot jo que hi porto els meus fills i que he iniciat una formació Waldorf em costa. Penso que es va entenent a mesura que t’endinses en ella, ja que no és gens simple. Aquesta pedagogia aquí a Catalunya tot just està començant. Europa ens porta molt d’avantatge, ja que durant la dictadura franquista tots aquests moviments van quedar completament paralitzats al nostre país. Per això, crec que poc a poc ens hem de donar a conèixer, tot i que tot just estem començant.
  • Els seus fills des de ben petits que van a una escola Waldorf. Algú del seu entorn la menyspreat per portar els seus fills en una escola d’aquestes característiques?
    He arribat a tenir problemes amb el meu marit perquè jo sempre ho he tingut molt clar, en canvi ell encara no ha arribat a tenir aquest grau de confiança que tinc jo amb la pedagogia. Pel que fa a els meus pares, ells sempre hi han estat en contra. Creuen que estic perdent el temps i que no estic desenvolupant prou la intel·ligència del meu fill perquè ell encara no sap llegir i el seu cosí, que té la mateixa edat i estudia a una escola tradicional, sí en sap. Entenc que tinguin por i que es pensin que no sortirà preparat, però jo no en tinc cap dubte.

“Als nens de la Waldorf se’ls hi ha de dir que tanquin els llibres, a les escoles tradicionals aquest interès per llegir no hi és”

  • Veus diferències entre els seus fills que estudien a una escola Waldorf i d’altres que estudien a una escola tradicional?
    Seguint amb l’exemple del meu nebot, ell ja sap llegir frases, en canvi el meu fill encara no en sap, tot just reconeix algunes lletres. A mi això, a diferencia dels meus pares, no em preocupa perquè jo sé que als vuit anys el meu fill llegirà, tindrà l’impuls d’agafar un llibre i gaudirà de la lectura. A primària, a els nens de la Waldorf se’ls hi ha de dir que tanquin els llibres. A les escoles tradicionals aquest interès per llegir no hi és. El que jo veig són els resultats a llarg termini. Em sembla bé que el meu fill ara vulgui pujar als arbres i tocar el fang i que per contra no sàpiga llegir. Està desenvolupant el fer, que és el que li toca per l’edat que té.
  • Considera que la gent desconfia de la efectivitat d’aquest mètode per el futur dels seus fills?
    Sí, la por a lo nou sempre hi és. Però hem de tenir present què entenem per efectivitat i què creiem que és estar prou preparat. Prenem com a sistema més efectiu el que fa que els alumnes assoleixin les millors notes a Batxillerat per poder entrar a la Universitat. El problema arriba quan aquests al acabar la carrera no troben feina. Segons el meu punt de vista hauríem de fer reeducació social i tenir en compte que els estudis universitaris no són la única opció, que l’èxit en la vida no depèn només d’entrar o no a la Universitat, hi ha moltes altres coses.
  • No creu que en aquesta pedagogia s’està sobreprotegint els alumnes, fent-los viure en un món ‘màgic’ que realment no és el real?
    Els adolescents no deixen de veure i conèixer el món, per molt que estiguin en una bombolleta. Estic segura que per ells mateixos ja descobriran i veuran el món en el que vivim. En aquest sentit, Waldorf permet que ho facin a través de viatges i col·laboracions amb empreses i ONGs, on els alumnes tenen la oportunitat de tractar i conèixer problemes socials quotidians. Però crec que el que és verdaderament preocupant són els valors que estem fent que tinguin els adolescents avui dia.
  • És l’educació una de les causants de la pèrdua dels valors humans?
    Sí, una de les conseqüències més greus que està creant el sistema educatiu tradicional és la pèrdua de valors. Avui dia es veu com una cosa normal que el meu fill o filla, amb quinze anys, ja hagi tingut relacions sexuals de qualsevol manera en una nit de borratxera. Aquestes coses no dic que siguin lo general, però passen massa sovint. Jo estic una mica espantada pel nivell inhumà al que arribem estar els humans i de com ens deixem maltractar. Cal mirar què ha passat en la societat com perquè s’arribi a aquest extrem. Hem perdut els valors, abans tot estava molt restringit i ara hi ha massa llibertat.

MÉS INFORMACIÓ:
· Com funciona el sistema actual?
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: ”L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· ENTREVISTA: “Una escola tradicional potencia els resultats i l’efectivitat”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler

MARIA MOGAS: “Passar d’una escola Montessori a una tradicional em va fer perdre la seguretat en mi mateixa”

Per Anna Campolier

Ens trobem a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Maria Mogas, una ex alumna de l’escola Vancouver Montessori School. Una noia somrient i castellanoparlant a casa però que no presenta cap problema en fer l’entrevista en català. Porta un bolígraf a la mà dreta i de tant en tant va mirant un paper en el que hi té escrita una petita xuleta. Diu que no se li dóna bé respondre preguntes i encara que se la vegi una mica nerviosa la veritat és que ho fa de meravella.

L’ escolarització de la Maria va començar als Estats Units ja que en aquell temps estava vivint allà per la feina del seu pare. Tot i que només va anar P5,1r, 2n i 3r de Primària a una escola Montessori, recorda els seus dies viscuts a Amèrica amb un somriure i orgull tot i que està encantada de viure a Barcelona. Actualment està estudiant Traducció d’anglès i xinès a la UAB i està en una escola de cant des dels deu anys. Té molt clar que lo seu és la música i en acabar la carrera s’hi vol dedicar malgrat el que li digui la gent.

“Fèiem activitats com anar a buscar flors al bosc, escombrar o posar aigua en una gerra de vidre”

No sap ben bé el motiu pel qual els seus pares la van portar a una escola Montessori però també està segura que si avui en dia gaudeix tant de la música és per aquest motiu. “Fèiem moltes activitats amb música i ens deixaven cantar i ballar per la classe”. Assenyala que el principal avantatge era el desenvolupament individual dins de l’aula, “teníem uns horaris d’entrada i sortida però ens deixaven fer coses dins de la nostra llibertat, sempre amb la vigilància de la professora. Fèiem activitats com anar a buscar flors al bosc, escombrar o posar aigua en una gerra de vidre”. Aquest tipus d’ensenyament se centra molt en el desenvolupament personal i de les teves habilitats i segons corrobora la Maria “et fa agafar molta confiança i seguretat en tu mateixa”.

“Havia d’estar asseguda una hora a classe i jo em volia aixecar però no podia”

En acabar 3r de Primària van arribar els canvis per a la Maria i la seva família. Tornaven cap a Barcelona i això significava canviar d’escola. Els seus pares van decidir portar-la al Col·legi Sant Ignasi, una escola de sistema tradicional del barri de Sarrià amb tres mil alumnes i una façana pròpia d’un castell. “Recordo que al principi em va ser molt dur adaptar-me a aquest nou mètode. Havia d’estar asseguda una hora en una classe escoltant una professora i jo em volia aixecar i anar a jugar però no podia”. La Maria no se sentia còmoda en un ambient en el que tot era nou per ella. “Vaig deixar de tenir la llibertat de poder fer el que volia i la professora va passar a ser  ‘l’autoritat’ i no una companya. Vaig perdre la seguretat en mi mateixa”.

Un cop es va acostumar tot va anar sobre rodes i avui en dia està contenta amb els dos tipus d’educacions rebudes i treballa per ser traductora i cantant en un futur incert i cada cop menys llunyà.

Reviu l’entrevista que vam fer a Maria Mogas, no us la perdeu!


MÉS INFORMACIÓ:
· Què és el mètode Montessori?

KLAUS ESSER: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”

Per Clara Ferré Mercer

20130422_102708

Klaus Esser al pati de l’escola El Til·ler. / CLARA FERRÉ

La pedagogia Waldorf s’està obrint les portes des de l’arribada de la democràcia al nostre país. Anteriorment, l’educació era una i no podien obrir-se les portes a altres alternatives, però en l’actualitat, es pot observar com pedagogies com Waldorf, que es basen en el desenvolupament dels sentits de l’ésser humà, estan agafant més pes en les darreres dècades. En Klaus Esser és professor de música de l’escola Waldorf-Steiner, El Til·ler, a Bellaterra, una de les propostes de primària alternativa del nostre país, que porta set anys en funcionament.

En Klaus explica que va néixer a la ciutat d’Hamburg, i que ha rebut tota la seva educació en una de les set escoles Waldorf que té la ciutat, Rudolf Steiner Schule Hamburg Wandsbek. A diferència d’Alemanya, a Catalunya només hi ha una primària homologada i això fa que el desenvolupament d’aquesta pedagogia encara tingui molt camí per recórrer. “Estem parlant de que a Alemanya l’educació Waldorf és part d’una tradició de més de noranta anys; a Catalunya, en canvi, encara estem començant; estem en un procés de creació i encara ens falta descobrir quina és la verdadera identitat de la pedagogia Waldorf catalana”. Per en Klaus, aquesta pedagogia alternativa, no és una cosa feta pels alemanys que s’ha d’implantar arreu del món, sinó que cada lloc ha de descobrir què és el que pot aportar a l’educació amb les eines que ofereix aquesta pedagogia, i per això encara se li ha de concedir temps per a que doni els seus resultats.

En Klaus, tot i que també tenia amics que no anaven a escoles Waldorf, es diferenciava d’ells en una cosa: a ell li apassionava anar a l’escola. “Mentre els meus amics a primer i a segon estaven ofegats per la quantitat de continguts que donaven, jo encara estava aprenent a llegir i escriure”. D’acord amb el que diu en Klaus, la nostra educació té massa pressa per a què els nens mostrin el que saben, els seus aprenentatges. Si no es sap escriure quan es va a primària, pensarem que hi ha un problema, en comptes d’analitzar altres qualitats que els nens han pogut desenvolupar. “A un nen d’infantil, de 1r o de 2n de primària, no li toca fer molta gramàtica i vocabulari, és absurd. Realment veus que fas més mal que bé; i això amb Waldorf podem obervar-ho amb els bons resultats que es tenen més endavant”.

20130422_102315

Moment de l’entrevista amb el professor de música, Klaus Esser. / RAQUEL GIRONÈS

Reconeix que els seus pares no coneixien Waldorf abans de posar-se buscar una escola per a ell, però al veure el paper que juguen els pares a aquest tipus d’escoles ho van tenir clar. “Resulta que a l’escola Waldorf a Infantil els nens estan molt acollits, i no hi ha una barrera entre casa i escola, i això a la meva mare li va encantar”. I es que el tracte individualitzat de l’alumne amb la pedagogia Waldorf es nota també després en els seus esforços i el seu rendiment: “És genial poder créixer sense la pressió dels exàmens, però amb una bona organització i amb l’exigència que cadascú necessita. A Waldorf les tasques dels alumnes s’individualitzen, d’aquesta manera t’ajuden a desenvolupar els teus propis impulsos, així com els teus interessos en la vida”

“Les tasques dels alumnes s’individualitzen, d’aquesta manera t’ajuden a desenvolupar els teus propis impulsos”

Per molt que els pares d’en Klaus ho tinguessin clar, molts estan encara ara preocupats per si aquesta educació pot ser realment una solució viable pels seus fills. Molts estudiants que s’han fet un renom que sortissin de Waldorf, com Arianna Savall, professional de la música clàssica i ex-alumne Waldorf a Basilea, han desenvolupat sobretot la seva faceta més artística. Tot i això en Klaus no està d’acord en que només en poden sortir artistes. Per ell tot i que t’encaminis cap a les ciències, sempre estaràs més preparat amb una educació més artística, ja que “hi ha una part artística en tot. Quan estàs creant, ja sigui en matemàtiques o en ciències, et trobes un problema, una dificultat, i tu has de saber resoldre-la. Si tu has après a partir de les vivències, tot deixa de ser abstracte, i el desenvolupament de la teva creativitat per arribar a una solució, serà molt més eficaç. En aquest sentit, l’explotació de la part artística va molt més enllà de fabricar artistes”.

En Klaus mostra una gran passió pel que aporta aquesta pedagogia als seus alumnes, per ell pel que fa a l’educació, Waldorf és el seu camí. En Klaus assegura que aquest sistema t’ajuda no només com a estudiant sinó que et forma com a persona de manera diferent. “El fet de que cada aprenentatge és un repte que tu has de crear i resoldre, fa que guanyis molta seguretat en tu mateix”. Segons el músic, els alumnes d’aquesta pedagogia tenen més valentia i entusiasme per fer les coses, són mes atrevits al fer les seves professions. “Si senten l’impuls d’anar-se’n a viatjar pel món o anar a treballar a una ONG al desert al Marroc no tindran cap tipus de problema en realitzar-ho i podran arribar tant lluny com ells mateixos s’ho proposin”.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler

ITZIAR ARANAZ: “Aquestes criatures no estan estudiant per a viure; estan vivint i decidint a cada moment”

Per Meritxell Vilanova

“Siusplau, abans d’entrar a l’aula traieu-vos les sabates.” De seguida veiem que la tarda no serà gens usual. Ens trobem a Àurea Social, on treballa la Xarxa d’Educació Lliure, per parlar amb la Itziar Aranaz, membre del grup de treball de la XELL, co-fundadora del projecte Xicalla i mare de la petita Ona, que joguineja al nostre costat.

Itziar Aranaz, educadora de la XELL/ MERITXELL VILANOVA

Itziar Aranaz, educadora de la XELL. / MERITXELL VILANOVA

La Xarxa d’Educació Lliure coordina els diferents projectes d’educació lliure que van començar a néixer a la ciutat de Barcelona. “Eren petits projectes que es prenien amb molt d’entusiasme, però sentíem que eren petits brots que havíem de cuidar”; d’aquí neix la XELL, amb ànim de difondre, formar i coordinar.

Assegudes al terra, observem el nostre voltant; una petita aula amb uns matalassos, unes caixes apilades a mode d’escales, pintures infantils a les parets i joguines arreu. És un espai senzill, però que ofereix calidesa; la Ona gateja amunt i avall, pujant sobre nostre. Com eduquen aquí als petits? La Itziar explica que funcionen a base de tallers; s’organitzen espais amb activitats psicomotrius, de plàstica… on cada nen tria quina activitat és la que vol fer. Quan preguntem pels avantatges, el primer que comenta és que, com els educadors no diuen als nens què han de fer o no, “ens encarreguem de tota la part d’acompanyament emocional: per exemple, quan un nen a la sala de psicomotricitat no aconsegueix enfilar-se a l’espatllera i s’enfada o es frustra, l’adult l’ajuda a veure cap on va tot això; si decideix tornar-ho a provar o no”. A partir de totes aquestes experiències els nens van creant la seva idea del món al seu voltant; es creen la seva imatge corporal al cap, cosa que segons la Itziar és molt important. El que els aporta aquest sistema és una major independència, perquè són ells qui decideixen.

Ens remarca molt els avantatges d’aquest tipus d’educació. Els nens, ens explica, en triar a què volen jugar o què volen fer, creen vincles afectius molt més forts amb allò a què dediquen la seva atenció. Preguntem què passa quan s’enfronten “al món real”, quan volen anar a la universitat, per exemple. D’aquí també en treu una part positiva: els nens educats en aquest sistema si trien una carrera és perquè realment els agrada i s’hi volen dedicar: “des de petits estan acostumats a què volen i què no volen fer. És el mateix: vull ser metge, haig d’estudiar un munt d’anys i fer una residència. Si jo vull ser metge, ho faig. Si no ho vull ser, no ho faig. Ho tenen més clar perquè des de petits escullen”.

photo 3

La quota que paguen les famílies en aquestes escoles és alta,  explica la Itziar. / M. VILANOVA

Ens sentim en la obligació de preguntar si hi ha algun inconvenient. Després de pensar un moment, ens recorda que a nivell pedagògic no en veu cap. El més gran és en àmbit econòmic: un sistema d’aquest tipus demana poca ràtio d’alumnes a les aules, però s’han de pagar els sous dels educadors (que són baixos). En no haver-hi subvencions per aquestes escoles –l’educació lliure no està reconeguda–, són les famílies les que han d’assumir totes les despeses, i han de pagar una quota alta.

Tot i això, en el context actual de retallades, l’acomiadament de professors i l’augment d’alumnes per classe, aquesta és una bona alternativa. “Els pares que porten els seus fills a aquestes escoles és perquè volen una atenció més personalitzada i un acompanyament per al seu infant”.

“Per mi és un regal treballar a una escola així, i els infants connecten d’una manera molt intensa amb la vida”

La Itziar pot parlar de primera mà dels dos tipus d’educació; abans treballava a una escola tradicional. Volem saber què ha guanyat amb el canvi, i la seva expressió ho diu tot. “Ara estic molt més contenta, estic molt a gust amb la feina que faig: abans sentia que el que havia de fer era ‘apagar focs’ i que les criatures estiguessin tranquil·les. Ara estic creixent jo en acompanyar a una altra persona”. Ens explica amb quina passió veu ara les petites coses, fets que abans passaven per alt però que ara, compartint-ho de manera tan propera amb una criatura, resulten fascinants fins i tot per a ella. Amb aquests petits plaers i un equip que ens presenta com a molt proper i algú amb qui compartir tot això, es veu que realment això és quelcom que la fa sentir plena.

“L’alegria que tens quan una criatura comparteix amb tu una descoberta que ha fet i la veus vibrar t’arriba i t’omple, i compartir totes aquestes emocions és molt ric; jo he après moltes coses de mi que tenia oblidades. És un regal treballar en una escola així.” La petita juga sota l’atenta mirada de la mare, i entenem que aquestes sensacions que té no només són com a mare, sinó també com a educadora, i potser aquesta és la gran experiència: educar com ho faria la pròpia mare.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és l’Escola Lliure?

Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler

L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler està situada a Bellaterra, una zona on hi predomina la vegetació i sobretot la tranquil·litat. El Til·ler és una de les més de vint escoles catalanes que apliquen la pedagogia Waldorf actualment. Els nens no aprenen a través dels llibres de text sinó que ho fan a través de l’experiència i de les vivències que viuen. Aquesta és la principal característica que diferencia l’escola Waldorf de l’escola tradicional que tots coneixem.

Les escoles Waldorf també tenen una arquitectura molt peculiar, en el següent vídeo us mostrem les instal·lacions de l’escola, tot apropant-vos l’experiència Waldorf-Steiner el Til·ler.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”

MARTÍ PRAT: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”

Per Raquel Gironès

És a Bellaterra, una zona on hi predomina la vegetació i sobretot la tranquil·litat, on  trobem  l’escola El Til·ler, una de les més de vint escoles Waldorf-Steiner que es troben actualment a Catalunya. Allà ens espera en Martí Prat, el psicopedagog i membre del claustre de l’escola.

Martí Prat, psicopedagog de l'escola Waldorf-Steiner El Til·ler.  Foto de Raquel Gironès

Martí Prat, psicopedagog del centre. / RAQUEL GIRONÈS

En Martí Prat no va estudiar en una escola Waldorf perquè “a Espanya, en  l’època del franquisme, no s’havia desenvolupat aquesta pedagogia, no se sabia  ni el què  era”. Va ser llavors, entre els any 75 i 76, quan va conèixer aquest mètode. En aquell moment, el psicopedagog estava en “desacord amb el sistema educatiu que s’exercia”, buscava noves sortides. Va assistir a una trobada a Almeria formada per mestres Waldorf que parlaven sobre la pedagogia de Rudolf Steiner. “Tota l’educació es basa en transmetre conceptes i la pedagogia Waldorf el que fa és partir de les experiències artístiques per arribar als conceptes”. Aquesta idea li va semblar molt revolucionària i va acabar optant per estudiar pedagogia. Pensava que “potser estudiant les teories pedagògiques podria desenvolupar una educació més bona”.
I és per això que va decidir incorporar-se a l’escola Waldorf-Steiner El Til·ler.

Entrem a l’escola i ja notem el que transpira la pedagogia Waldorf que molt bé ens la defineix Marti Prat: “és l’art de l’educació”. Les aules són de fusta, unes al costat de les altres. Del seu interior s’escolta la melodia d’unes flautes, són els alumnes de primària que estan fent classe de música, uns altres fan anglès. L’edifici en si està envoltat d’arbres, canyes de bambú i el pati, on els nens i nenes del jardí d’infància, estan jugant amb sorra i aigua sense por a embrutir-se perquè  allò que importa és que juguin i experimentin. Els més petits estan en una etapa en què “volen jugar i fer coses, estan en l’acció, en el fer. No els asseguis en una cadira i en una taula i els expliquis coses perquè no és el seu moment”. A primària encara el nen està en “el món de la imaginació” però ja hi ha “un cert interès per aprendre”. A mesura que van creixent, al voltant dels 10 anys, es passa a l’interès per el món conceptual”.

“Un nen de l’escola Waldorf té els conceptes més assumits perquè al darrera hi ha una vivència”

L’escola El Til·ler només arriba fins a primària. Hi ha un projecte en marxa per poder engrandir l’escola i arribar a fer secundària i en un futur encara més llunyà, Batxillerat. Quan els nens d’aquesta escola marxen a l’institut tradicional, el que els sorprèn més als  professors d’allà són les ganes que tenen per aprendre. “No tenen problemes perquè facin els deures. La clau de l’educació no són els coneixements. Perquè tu pots saber moltes coses a primària i a l’ESO no recordar res. El que interessa és despertar la necessitat d’aprendre, no què aprendre”. Un nen de l’escola Waldorf sap els mateixos conceptes que un nen d’una escola tradicional i, segons Martí Prat, “té les coses més assumides perquè al darrera hi ha una vivència”. De les escoles Waldorf surt una gamma molt variada de professionals. Al centre d’Europa i als països nòrdics, on la pedagogia està més desenvolupada, els alumnes Waldorf són els més buscats, dins el món professional, per “la seva creativitat i capacitat de relacionar-se”.

Al despatx on ens hem reunit amb en Martí Prat, està ple de quaderns, ens explica que “els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après”. No són avaluats amb notes, s’avalua molt el dia a dia. Durant tota la primària el nen té el mateix tutor que fa el seguiment de les seves vivències. “L’avaluació només es pot fer si tu acompanyes el nen en el procés educatiu”, explica el psicopedagog afegint que “amb les notes l’únic que aconsegueixes és fomentar la competitivitat”. Hi ha una dedicació molt personalitzada del mestre cap a l’alumne. Els mestres, els quals tots han rebut una formació Waldorf, intenten explotar les qualitats individuals de cada nen. “Hi haurà un nen més intel·ligent i un altre més sensible i molt artista, el que intentes, doncs, és que treguin el que és individual i propi”.

Moment de l’entrevista amb Martí Prat. / CLARA FERRÉ

La pedagogia Waldorf parteix en què l’espècie humana és un ésser complet. “L’home no és un cervell que li has d’anar ficant coses” sinó que tal i com diu aquesta pedagogia, l’home  és “un cervell que pensa, un cos que sent i unes mans que fan”. Una altra de les qualitats d’aquest sistema és que està totalment al marge del sistema polític. “El mètode educatiu Waldorf no varia segons quin grup polític estigui al poder”. Això és el que el diferencia en gran mesura de la metodologia que tots coneixem, la tradicional, i en la qual la majoria ens hem educat.

Reviu l’entrevista que vam fer a Martí Prat, no us la perdeu!


MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler