MARIA MOGAS: “Passar d’una escola Montessori a una tradicional em va fer perdre la seguretat en mi mateixa”

Per Anna Campolier

Ens trobem a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Maria Mogas, una ex alumna de l’escola Vancouver Montessori School. Una noia somrient i castellanoparlant a casa però que no presenta cap problema en fer l’entrevista en català. Porta un bolígraf a la mà dreta i de tant en tant va mirant un paper en el que hi té escrita una petita xuleta. Diu que no se li dóna bé respondre preguntes i encara que se la vegi una mica nerviosa la veritat és que ho fa de meravella.

L’ escolarització de la Maria va començar als Estats Units ja que en aquell temps estava vivint allà per la feina del seu pare. Tot i que només va anar P5,1r, 2n i 3r de Primària a una escola Montessori, recorda els seus dies viscuts a Amèrica amb un somriure i orgull tot i que està encantada de viure a Barcelona. Actualment està estudiant Traducció d’anglès i xinès a la UAB i està en una escola de cant des dels deu anys. Té molt clar que lo seu és la música i en acabar la carrera s’hi vol dedicar malgrat el que li digui la gent.

“Fèiem activitats com anar a buscar flors al bosc, escombrar o posar aigua en una gerra de vidre”

No sap ben bé el motiu pel qual els seus pares la van portar a una escola Montessori però també està segura que si avui en dia gaudeix tant de la música és per aquest motiu. “Fèiem moltes activitats amb música i ens deixaven cantar i ballar per la classe”. Assenyala que el principal avantatge era el desenvolupament individual dins de l’aula, “teníem uns horaris d’entrada i sortida però ens deixaven fer coses dins de la nostra llibertat, sempre amb la vigilància de la professora. Fèiem activitats com anar a buscar flors al bosc, escombrar o posar aigua en una gerra de vidre”. Aquest tipus d’ensenyament se centra molt en el desenvolupament personal i de les teves habilitats i segons corrobora la Maria “et fa agafar molta confiança i seguretat en tu mateixa”.

“Havia d’estar asseguda una hora a classe i jo em volia aixecar però no podia”

En acabar 3r de Primària van arribar els canvis per a la Maria i la seva família. Tornaven cap a Barcelona i això significava canviar d’escola. Els seus pares van decidir portar-la al Col·legi Sant Ignasi, una escola de sistema tradicional del barri de Sarrià amb tres mil alumnes i una façana pròpia d’un castell. “Recordo que al principi em va ser molt dur adaptar-me a aquest nou mètode. Havia d’estar asseguda una hora en una classe escoltant una professora i jo em volia aixecar i anar a jugar però no podia”. La Maria no se sentia còmoda en un ambient en el que tot era nou per ella. “Vaig deixar de tenir la llibertat de poder fer el que volia i la professora va passar a ser  ‘l’autoritat’ i no una companya. Vaig perdre la seguretat en mi mateixa”.

Un cop es va acostumar tot va anar sobre rodes i avui en dia està contenta amb els dos tipus d’educacions rebudes i treballa per ser traductora i cantant en un futur incert i cada cop menys llunyà.

Reviu l’entrevista que vam fer a Maria Mogas, no us la perdeu!

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és el mètode Montessori?

KLAUS ESSER: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”

Per Clara Ferré Mercer

Klaus Esser al pati de l’escola El Til·ler. / CLARA FERRÉ

La pedagogia Waldorf s’està obrint les portes des de l’arribada de la democràcia al nostre país. Anteriorment, l’educació era una i no podien obrir-se les portes a altres alternatives, però en l’actualitat, es pot observar com pedagogies com Waldorf, que es basen en el desenvolupament dels sentits de l’ésser humà, estan agafant més pes en les darreres dècades. En Klaus Esser és professor de música de l’escola Waldorf-Steiner, El Til·ler, a Bellaterra, una de les propostes de primària alternativa del nostre país, que porta set anys en funcionament.

En Klaus explica que va néixer a la ciutat d’Hamburg, i que ha rebut tota la seva educació en una de les set escoles Waldorf que té la ciutat, Rudolf Steiner Schule Hamburg Wandsbek. A diferència d’Alemanya, a Catalunya només hi ha una primària homologada i això fa que el desenvolupament d’aquesta pedagogia encara tingui molt camí per recórrer. “Estem parlant de que a Alemanya l’educació Waldorf és part d’una tradició de més de noranta anys; a Catalunya, en canvi, encara estem començant; estem en un procés de creació i encara ens falta descobrir quina és la verdadera identitat de la pedagogia Waldorf catalana”. Per en Klaus, aquesta pedagogia alternativa, no és una cosa feta pels alemanys que s’ha d’implantar arreu del món, sinó que cada lloc ha de descobrir què és el que pot aportar a l’educació amb les eines que ofereix aquesta pedagogia, i per això encara se li ha de concedir temps per a que doni els seus resultats.

En Klaus, tot i que també tenia amics que no anaven a escoles Waldorf, es diferenciava d’ells en una cosa: a ell li apassionava anar a l’escola. “Mentre els meus amics a primer i a segon estaven ofegats per la quantitat de continguts que donaven, jo encara estava aprenent a llegir i escriure”. D’acord amb el que diu en Klaus, la nostra educació té massa pressa per a què els nens mostrin el que saben, els seus aprenentatges. Si no es sap escriure quan es va a primària, pensarem que hi ha un problema, en comptes d’analitzar altres qualitats que els nens han pogut desenvolupar. “A un nen d’infantil, de 1r o de 2n de primària, no li toca fer molta gramàtica i vocabulari, és absurd. Realment veus que fas més mal que bé; i això amb Waldorf podem obervar-ho amb els bons resultats que es tenen més endavant”.

Moment de l’entrevista amb el professor de música, Klaus Esser. / RAQUEL GIRONÈS

Reconeix que els seus pares no coneixien Waldorf abans de posar-se buscar una escola per a ell, però al veure el paper que juguen els pares a aquest tipus d’escoles ho van tenir clar. “Resulta que a l’escola Waldorf a Infantil els nens estan molt acollits, i no hi ha una barrera entre casa i escola, i això a la meva mare li va encantar”. I es que el tracte individualitzat de l’alumne amb la pedagogia Waldorf es nota també després en els seus esforços i el seu rendiment: “És genial poder créixer sense la pressió dels exàmens, però amb una bona organització i amb l’exigència que cadascú necessita. A Waldorf les tasques dels alumnes s’individualitzen, d’aquesta manera t’ajuden a desenvolupar els teus propis impulsos, així com els teus interessos en la vida”

“Les tasques dels alumnes s’individualitzen, d’aquesta manera t’ajuden a desenvolupar els teus propis impulsos”

Per molt que els pares d’en Klaus ho tinguessin clar, molts estan encara ara preocupats per si aquesta educació pot ser realment una solució viable pels seus fills. Molts estudiants que s’han fet un renom que sortissin de Waldorf, com Arianna Savall, professional de la música clàssica i ex-alumne Waldorf a Basilea, han desenvolupat sobretot la seva faceta més artística. Tot i això en Klaus no està d’acord en que només en poden sortir artistes. Per ell tot i que t’encaminis cap a les ciències, sempre estaràs més preparat amb una educació més artística, ja que “hi ha una part artística en tot. Quan estàs creant, ja sigui en matemàtiques o en ciències, et trobes un problema, una dificultat, i tu has de saber resoldre-la. Si tu has après a partir de les vivències, tot deixa de ser abstracte, i el desenvolupament de la teva creativitat per arribar a una solució, serà molt més eficaç. En aquest sentit, l’explotació de la part artística va molt més enllà de fabricar artistes”.

En Klaus mostra una gran passió pel que aporta aquesta pedagogia als seus alumnes, per ell pel que fa a l’educació, Waldorf és el seu camí. En Klaus assegura que aquest sistema t’ajuda no només com a estudiant sinó que et forma com a persona de manera diferent. “El fet de que cada aprenentatge és un repte que tu has de crear i resoldre, fa que guanyis molta seguretat en tu mateix”. Segons el músic, els alumnes d’aquesta pedagogia tenen més valentia i entusiasme per fer les coses, són mes atrevits al fer les seves professions. “Si senten l’impuls d’anar-se’n a viatjar pel món o anar a treballar a una ONG al desert al Marroc no tindran cap tipus de problema en realitzar-ho i podran arribar tant lluny com ells mateixos s’ho proposin”.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler

ITZIAR ARANAZ: “Aquestes criatures no estan estudiant per a viure; estan vivint i decidint a cada moment”

Per Meritxell Vilanova

“Siusplau, abans d’entrar a l’aula traieu-vos les sabates.” De seguida veiem que la tarda no serà gens usual. Ens trobem a Àurea Social, on treballa la Xarxa d’Educació Lliure, per parlar amb la Itziar Aranaz, membre del grup de treball de la XELL, co-fundadora del projecte Xicalla i mare de la petita Ona, que joguineja al nostre costat.

Itziar Aranaz, educadora de la XELL. / MERITXELL VILANOVA

La Xarxa d’Educació Lliure coordina els diferents projectes d’educació lliure que van començar a néixer a la ciutat de Barcelona. “Eren petits projectes que es prenien amb molt d’entusiasme, però sentíem que eren petits brots que havíem de cuidar”; d’aquí neix la XELL, amb ànim de difondre, formar i coordinar.

Assegudes al terra, observem el nostre voltant; una petita aula amb uns matalassos, unes caixes apilades a mode d’escales, pintures infantils a les parets i joguines arreu. És un espai senzill, però que ofereix calidesa; la Ona gateja amunt i avall, pujant sobre nostre. Com eduquen aquí als petits? La Itziar explica que funcionen a base de tallers; s’organitzen espais amb activitats psicomotrius, de plàstica… on cada nen tria quina activitat és la que vol fer. Quan preguntem pels avantatges, el primer que comenta és que, com els educadors no diuen als nens què han de fer o no, “ens encarreguem de tota la part d’acompanyament emocional: per exemple, quan un nen a la sala de psicomotricitat no aconsegueix enfilar-se a l’espatllera i s’enfada o es frustra, l’adult l’ajuda a veure cap on va tot això; si decideix tornar-ho a provar o no”. A partir de totes aquestes experiències els nens van creant la seva idea del món al seu voltant; es creen la seva imatge corporal al cap, cosa que segons la Itziar és molt important. El que els aporta aquest sistema és una major independència, perquè són ells qui decideixen.

Ens remarca molt els avantatges d’aquest tipus d’educació. Els nens, ens explica, en triar a què volen jugar o què volen fer, creen vincles afectius molt més forts amb allò a què dediquen la seva atenció. Preguntem què passa quan s’enfronten “al món real”, quan volen anar a la universitat, per exemple. D’aquí també en treu una part positiva: els nens educats en aquest sistema si trien una carrera és perquè realment els agrada i s’hi volen dedicar: “des de petits estan acostumats a què volen i què no volen fer. És el mateix: vull ser metge, haig d’estudiar un munt d’anys i fer una residència. Si jo vull ser metge, ho faig. Si no ho vull ser, no ho faig. Ho tenen més clar perquè des de petits escullen”.

La quota que paguen les famílies en aquestes escoles és alta,  explica la Itziar. / M. VILANOVA

Ens sentim en la obligació de preguntar si hi ha algun inconvenient. Després de pensar un moment, ens recorda que a nivell pedagògic no en veu cap. El més gran és en àmbit econòmic: un sistema d’aquest tipus demana poca ràtio d’alumnes a les aules, però s’han de pagar els sous dels educadors (que són baixos). En no haver-hi subvencions per aquestes escoles –l’educació lliure no està reconeguda–, són les famílies les que han d’assumir totes les despeses, i han de pagar una quota alta.

Tot i això, en el context actual de retallades, l’acomiadament de professors i l’augment d’alumnes per classe, aquesta és una bona alternativa. “Els pares que porten els seus fills a aquestes escoles és perquè volen una atenció més personalitzada i un acompanyament per al seu infant”.

“Per mi és un regal treballar a una escola així, i els infants connecten d’una manera molt intensa amb la vida”

La Itziar pot parlar de primera mà dels dos tipus d’educació; abans treballava a una escola tradicional. Volem saber què ha guanyat amb el canvi, i la seva expressió ho diu tot. “Ara estic molt més contenta, estic molt a gust amb la feina que faig: abans sentia que el que havia de fer era ‘apagar focs’ i que les criatures estiguessin tranquil·les. Ara estic creixent jo en acompanyar a una altra persona”. Ens explica amb quina passió veu ara les petites coses, fets que abans passaven per alt però que ara, compartint-ho de manera tan propera amb una criatura, resulten fascinants fins i tot per a ella. Amb aquests petits plaers i un equip que ens presenta com a molt proper i algú amb qui compartir tot això, es veu que realment això és quelcom que la fa sentir plena.

“L’alegria que tens quan una criatura comparteix amb tu una descoberta que ha fet i la veus vibrar t’arriba i t’omple, i compartir totes aquestes emocions és molt ric; jo he après moltes coses de mi que tenia oblidades. És un regal treballar en una escola així.” La petita juga sota l’atenta mirada de la mare, i entenem que aquestes sensacions que té no només són com a mare, sinó també com a educadora, i potser aquesta és la gran experiència: educar com ho faria la pròpia mare.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és l’Escola Lliure?

MARTÍ PRAT: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”

Per Raquel Gironès

És a Bellaterra, una zona on hi predomina la vegetació i sobretot la tranquil·litat, on  trobem  l’escola El Til·ler, una de les més de vint escoles Waldorf-Steiner que es troben actualment a Catalunya. Allà ens espera en Martí Prat, el psicopedagog i membre del claustre de l’escola.

Martí Prat, psicopedagog del centre. / RAQUEL GIRONÈS

En Martí Prat no va estudiar en una escola Waldorf perquè “a Espanya, en  l’època del franquisme, no s’havia desenvolupat aquesta pedagogia, no se sabia  ni el què  era”. Va ser llavors, entre els any 75 i 76, quan va conèixer aquest mètode. En aquell moment, el psicopedagog estava en “desacord amb el sistema educatiu que s’exercia”, buscava noves sortides. Va assistir a una trobada a Almeria formada per mestres Waldorf que parlaven sobre la pedagogia de Rudolf Steiner. “Tota l’educació es basa en transmetre conceptes i la pedagogia Waldorf el que fa és partir de les experiències artístiques per arribar als conceptes”. Aquesta idea li va semblar molt revolucionària i va acabar optant per estudiar pedagogia. Pensava que “potser estudiant les teories pedagògiques podria desenvolupar una educació més bona”.
I és per això que va decidir incorporar-se a l’escola Waldorf-Steiner El Til·ler.

Entrem a l’escola i ja notem el que transpira la pedagogia Waldorf que molt bé ens la defineix Marti Prat: “és l’art de l’educació”. Les aules són de fusta, unes al costat de les altres. Del seu interior s’escolta la melodia d’unes flautes, són els alumnes de primària que estan fent classe de música, uns altres fan anglès. L’edifici en si està envoltat d’arbres, canyes de bambú i el pati, on els nens i nenes del jardí d’infància, estan jugant amb sorra i aigua sense por a embrutir-se perquè  allò que importa és que juguin i experimentin. Els més petits estan en una etapa en què “volen jugar i fer coses, estan en l’acció, en el fer. No els asseguis en una cadira i en una taula i els expliquis coses perquè no és el seu moment”. A primària encara el nen està en “el món de la imaginació” però ja hi ha “un cert interès per aprendre”. A mesura que van creixent, al voltant dels 10 anys, es passa a l’interès per el món conceptual”.

“Un nen de l’escola Waldorf té els conceptes més assumits perquè al darrera hi ha una vivència”

L’escola El Til·ler només arriba fins a primària. Hi ha un projecte en marxa per poder engrandir l’escola i arribar a fer secundària i en un futur encara més llunyà, Batxillerat. Quan els nens d’aquesta escola marxen a l’institut tradicional, el que els sorprèn més als  professors d’allà són les ganes que tenen per aprendre. “No tenen problemes perquè facin els deures. La clau de l’educació no són els coneixements. Perquè tu pots saber moltes coses a primària i a l’ESO no recordar res. El que interessa és despertar la necessitat d’aprendre, no què aprendre”. Un nen de l’escola Waldorf sap els mateixos conceptes que un nen d’una escola tradicional i, segons Martí Prat, “té les coses més assumides perquè al darrera hi ha una vivència”. De les escoles Waldorf surt una gamma molt variada de professionals. Al centre d’Europa i als països nòrdics, on la pedagogia està més desenvolupada, els alumnes Waldorf són els més buscats, dins el món professional, per “la seva creativitat i capacitat de relacionar-se”.

Al despatx on ens hem reunit amb en Martí Prat, està ple de quaderns, ens explica que “els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après”. No són avaluats amb notes, s’avalua molt el dia a dia. Durant tota la primària el nen té el mateix tutor que fa el seguiment de les seves vivències. “L’avaluació només es pot fer si tu acompanyes el nen en el procés educatiu”, explica el psicopedagog afegint que “amb les notes l’únic que aconsegueixes és fomentar la competitivitat”. Hi ha una dedicació molt personalitzada del mestre cap a l’alumne. Els mestres, els quals tots han rebut una formació Waldorf, intenten explotar les qualitats individuals de cada nen. “Hi haurà un nen més intel·ligent i un altre més sensible i molt artista, el que intentes, doncs, és que treguin el que és individual i propi”.

Moment de l’entrevista amb Martí Prat. / CLARA FERRÉ

La pedagogia Waldorf parteix en què l’espècie humana és un ésser complet. “L’home no és un cervell que li has d’anar ficant coses” sinó que tal i com diu aquesta pedagogia, l’home  és “un cervell que pensa, un cos que sent i unes mans que fan”. Una altra de les qualitats d’aquest sistema és que està totalment al marge del sistema polític. “El mètode educatiu Waldorf no varia segons quin grup polític estigui al poder”. Això és el que el diferencia en gran mesura de la metodologia que tots coneixem, la tradicional, i en la qual la majoria ens hem educat.

Reviu l’entrevista que vam fer a Martí Prat, no us la perdeu!

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler