Mètode Montessori

El mètode Montessori estableix amb una sèrie de materials unes tècniques d’aprenentatge, però acaba sent una filosofía d’educació. El mètode posa èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa; pretèn formar a la persona tant intel·lectualment com en la seva personalitat. Vol fer-lo crèixer com un nen feliç i fort.

Es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma. El mestre és l’encarregat de posar límits als comportaments dels nens, sobretot pel que fa al respecte, a l’autocontrol, en la recerca d’una harmonia.

Exemple de materials utilitzats amb el mètode Montessori. / THEGLOBALINTELLIGENCER

Segons la doctora Montessori, el desenvolupament intel·lectual només es pot produïr amb l’exercici, a través de les sensacions que el nen aconsegueix recollir de l’ambient i per tant les identifica, diferencia, recorda,… Així, aprenen a dur a terme les tasques diaries com ho poden ser obrir o tancar una porta, regar una planta,…
Cosa que amb els procediments que ella va idear, s’eliminen els moviments innecessaris, i es crea un ordre, centrant l’atenció del nen.

El silenci també s’ensenya com un exercici d’autocontrol conscient, ja que d’aquesta manera els nens aconsegueixen l’atenció i la tranquilitat necessàries per desenvolupar qualsevol tasca amb eficiència.

Amb el mètode Montessori, els materials són els mitjans, que realitzen la seva tasca gràcies a la guia dels mestres i de la influència de l’ambient. Així, el mestre és el guia que ensenya els límits i prepara l’ambient (converteix les aules en llocs adaptats als infants, establint un ordre determinat per als objectes).

Els materials Montessori afavoreixen l’aprenentatge a través dels sentits; delaten, només pel propi ús, l’error si el nen o la nena el comet; resulten atractius, fins i tot, en la seva repetició i li permeten treballar al seu ritme, investigar, crear. Es treballa per ensenyar als nens que moure’s i anar perfeccionant els moviments són les claus per obtenir la disciplina i l’autocontrol.

També es promouen molt les activitats que estiguin relacionades amb la música i utilitzava materials com els telers. També s’incorporen a les clases objectes de la vida quotidiana com les gerres per servir l’aigua, o les escombres, per tal de millorar els moviments.

Maria Montessori: “Si existeix alguna llum que pugui il·luminar-nos el profund misteri de l’home com una revelació, ha de sortir necessàriament de l’infant, l’únic que amb la seva simplicitat inicial pot ensenyar-nos les directrius més íntimes que segueix l’ànima humana durant el seu desenvolupament”

MARIA MONTESSORI I EL SEU MÈTODE
Maria Montessori va néixer l’any 1870 a Chiaravalle, localitat de la província d’Ancona, Itàlia, al si d’una família burgesa catòlica, i va morir a Holanda l’any 1952. Maria Montessori es va doctorar en medicina i es va convertir en la primera dona d’Itàlia en aconseguir aquest grau.

Dra. Maria Montessori, creadora del mètode Montessori. / FORBES.COM

Influïda pels metges francesos Itard i Séguin durant les seves primeres pràctiques mèdiques, la doctora Montessori va proclamar la superioritat del mètode pedagògic que tractava infants amb alguna deficiència mental;

Montessori es va adonar que el mètode que havia tingut uns grans resultats en els infants malalts, podria aplicar-se en els infants sans i que d’aquesta manera sortirien millor preparats, tot i ajudant les seves ments a créixer fortes i dretes. Per a Maria Montessori, l’educació és sobretot un fet d’alliberament espiritual i que per això la ciència havia de crear les condicions favorables per aquest alliberament, tot i que mai va pretendre determinar-lo directament.

MONTESSORI I CATALUNYA
El primer centre Montessori es va fundar a Roma al 1907, i va crear una gran expectació mundial, tant per a les clases més altes com per les més baixes. L’any abans de la primera guerra mundial Montessori, va iniciar una sèrie de viatges pels Estats Units i alguns països europeus; la seva obra començava a tenir difusió.

El govern català va reaccionar ràpidament a la innovació que s’estava donant a Itàlia, i precisament va acollir ràpidament els plantejaments Montessorians; el Nadal de l’any 1915 va arribar a Barcelona. Al gener de 1914, va començar l’assaig del mètode a la Casa de la Maternitat de Barcelona. L’escola d’Estiu d’aquell any va dedicar tot un curs al mètode Montessori, i es va inaugurar aquell mateix febrer la primera “Casa dels Nens”.

En l’actualitat, les escoles Montessori que hi han a Catalunya són Montessori Palau, a Girona i Montessori Figueres, inaugurat l’any 2012.

D’aquesta manera, podem veure que tot i que sigui a petita escala, aquest mètode, considerat massa antic per a molts, segueix tenint representació al nostre país, i segueix creixent a mesura que va passant el temps.

MÉS INFORMACIÓ:
· PERFIL: “Passar d’una escola Montessori a una tradicional em va fer perdre la seguretat en mi mateixa”