KLAUS ESSER: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”

Per Clara Ferré Mercer

Klaus Esser al pati de l’escola El Til·ler. / CLARA FERRÉ

La pedagogia Waldorf s’està obrint les portes des de l’arribada de la democràcia al nostre país. Anteriorment, l’educació era una i no podien obrir-se les portes a altres alternatives, però en l’actualitat, es pot observar com pedagogies com Waldorf, que es basen en el desenvolupament dels sentits de l’ésser humà, estan agafant més pes en les darreres dècades. En Klaus Esser és professor de música de l’escola Waldorf-Steiner, El Til·ler, a Bellaterra, una de les propostes de primària alternativa del nostre país, que porta set anys en funcionament.

En Klaus explica que va néixer a la ciutat d’Hamburg, i que ha rebut tota la seva educació en una de les set escoles Waldorf que té la ciutat, Rudolf Steiner Schule Hamburg Wandsbek. A diferència d’Alemanya, a Catalunya només hi ha una primària homologada i això fa que el desenvolupament d’aquesta pedagogia encara tingui molt camí per recórrer. “Estem parlant de que a Alemanya l’educació Waldorf és part d’una tradició de més de noranta anys; a Catalunya, en canvi, encara estem començant; estem en un procés de creació i encara ens falta descobrir quina és la verdadera identitat de la pedagogia Waldorf catalana”. Per en Klaus, aquesta pedagogia alternativa, no és una cosa feta pels alemanys que s’ha d’implantar arreu del món, sinó que cada lloc ha de descobrir què és el que pot aportar a l’educació amb les eines que ofereix aquesta pedagogia, i per això encara se li ha de concedir temps per a que doni els seus resultats.

En Klaus, tot i que també tenia amics que no anaven a escoles Waldorf, es diferenciava d’ells en una cosa: a ell li apassionava anar a l’escola. “Mentre els meus amics a primer i a segon estaven ofegats per la quantitat de continguts que donaven, jo encara estava aprenent a llegir i escriure”. D’acord amb el que diu en Klaus, la nostra educació té massa pressa per a què els nens mostrin el que saben, els seus aprenentatges. Si no es sap escriure quan es va a primària, pensarem que hi ha un problema, en comptes d’analitzar altres qualitats que els nens han pogut desenvolupar. “A un nen d’infantil, de 1r o de 2n de primària, no li toca fer molta gramàtica i vocabulari, és absurd. Realment veus que fas més mal que bé; i això amb Waldorf podem obervar-ho amb els bons resultats que es tenen més endavant”.

Moment de l’entrevista amb el professor de música, Klaus Esser. / RAQUEL GIRONÈS

Reconeix que els seus pares no coneixien Waldorf abans de posar-se buscar una escola per a ell, però al veure el paper que juguen els pares a aquest tipus d’escoles ho van tenir clar. “Resulta que a l’escola Waldorf a Infantil els nens estan molt acollits, i no hi ha una barrera entre casa i escola, i això a la meva mare li va encantar”. I es que el tracte individualitzat de l’alumne amb la pedagogia Waldorf es nota també després en els seus esforços i el seu rendiment: “És genial poder créixer sense la pressió dels exàmens, però amb una bona organització i amb l’exigència que cadascú necessita. A Waldorf les tasques dels alumnes s’individualitzen, d’aquesta manera t’ajuden a desenvolupar els teus propis impulsos, així com els teus interessos en la vida”

“Les tasques dels alumnes s’individualitzen, d’aquesta manera t’ajuden a desenvolupar els teus propis impulsos”

Per molt que els pares d’en Klaus ho tinguessin clar, molts estan encara ara preocupats per si aquesta educació pot ser realment una solució viable pels seus fills. Molts estudiants que s’han fet un renom que sortissin de Waldorf, com Arianna Savall, professional de la música clàssica i ex-alumne Waldorf a Basilea, han desenvolupat sobretot la seva faceta més artística. Tot i això en Klaus no està d’acord en que només en poden sortir artistes. Per ell tot i que t’encaminis cap a les ciències, sempre estaràs més preparat amb una educació més artística, ja que “hi ha una part artística en tot. Quan estàs creant, ja sigui en matemàtiques o en ciències, et trobes un problema, una dificultat, i tu has de saber resoldre-la. Si tu has après a partir de les vivències, tot deixa de ser abstracte, i el desenvolupament de la teva creativitat per arribar a una solució, serà molt més eficaç. En aquest sentit, l’explotació de la part artística va molt més enllà de fabricar artistes”.

En Klaus mostra una gran passió pel que aporta aquesta pedagogia als seus alumnes, per ell pel que fa a l’educació, Waldorf és el seu camí. En Klaus assegura que aquest sistema t’ajuda no només com a estudiant sinó que et forma com a persona de manera diferent. “El fet de que cada aprenentatge és un repte que tu has de crear i resoldre, fa que guanyis molta seguretat en tu mateix”. Segons el músic, els alumnes d’aquesta pedagogia tenen més valentia i entusiasme per fer les coses, són mes atrevits al fer les seves professions. “Si senten l’impuls d’anar-se’n a viatjar pel món o anar a treballar a una ONG al desert al Marroc no tindran cap tipus de problema en realitzar-ho i podran arribar tant lluny com ells mateixos s’ho proposin”.

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler

MARTÍ PRAT: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”

Per Raquel Gironès

És a Bellaterra, una zona on hi predomina la vegetació i sobretot la tranquil·litat, on  trobem  l’escola El Til·ler, una de les més de vint escoles Waldorf-Steiner que es troben actualment a Catalunya. Allà ens espera en Martí Prat, el psicopedagog i membre del claustre de l’escola.

Martí Prat, psicopedagog del centre. / RAQUEL GIRONÈS

En Martí Prat no va estudiar en una escola Waldorf perquè “a Espanya, en  l’època del franquisme, no s’havia desenvolupat aquesta pedagogia, no se sabia  ni el què  era”. Va ser llavors, entre els any 75 i 76, quan va conèixer aquest mètode. En aquell moment, el psicopedagog estava en “desacord amb el sistema educatiu que s’exercia”, buscava noves sortides. Va assistir a una trobada a Almeria formada per mestres Waldorf que parlaven sobre la pedagogia de Rudolf Steiner. “Tota l’educació es basa en transmetre conceptes i la pedagogia Waldorf el que fa és partir de les experiències artístiques per arribar als conceptes”. Aquesta idea li va semblar molt revolucionària i va acabar optant per estudiar pedagogia. Pensava que “potser estudiant les teories pedagògiques podria desenvolupar una educació més bona”.
I és per això que va decidir incorporar-se a l’escola Waldorf-Steiner El Til·ler.

Entrem a l’escola i ja notem el que transpira la pedagogia Waldorf que molt bé ens la defineix Marti Prat: “és l’art de l’educació”. Les aules són de fusta, unes al costat de les altres. Del seu interior s’escolta la melodia d’unes flautes, són els alumnes de primària que estan fent classe de música, uns altres fan anglès. L’edifici en si està envoltat d’arbres, canyes de bambú i el pati, on els nens i nenes del jardí d’infància, estan jugant amb sorra i aigua sense por a embrutir-se perquè  allò que importa és que juguin i experimentin. Els més petits estan en una etapa en què “volen jugar i fer coses, estan en l’acció, en el fer. No els asseguis en una cadira i en una taula i els expliquis coses perquè no és el seu moment”. A primària encara el nen està en “el món de la imaginació” però ja hi ha “un cert interès per aprendre”. A mesura que van creixent, al voltant dels 10 anys, es passa a l’interès per el món conceptual”.

“Un nen de l’escola Waldorf té els conceptes més assumits perquè al darrera hi ha una vivència”

L’escola El Til·ler només arriba fins a primària. Hi ha un projecte en marxa per poder engrandir l’escola i arribar a fer secundària i en un futur encara més llunyà, Batxillerat. Quan els nens d’aquesta escola marxen a l’institut tradicional, el que els sorprèn més als  professors d’allà són les ganes que tenen per aprendre. “No tenen problemes perquè facin els deures. La clau de l’educació no són els coneixements. Perquè tu pots saber moltes coses a primària i a l’ESO no recordar res. El que interessa és despertar la necessitat d’aprendre, no què aprendre”. Un nen de l’escola Waldorf sap els mateixos conceptes que un nen d’una escola tradicional i, segons Martí Prat, “té les coses més assumides perquè al darrera hi ha una vivència”. De les escoles Waldorf surt una gamma molt variada de professionals. Al centre d’Europa i als països nòrdics, on la pedagogia està més desenvolupada, els alumnes Waldorf són els més buscats, dins el món professional, per “la seva creativitat i capacitat de relacionar-se”.

Al despatx on ens hem reunit amb en Martí Prat, està ple de quaderns, ens explica que “els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après”. No són avaluats amb notes, s’avalua molt el dia a dia. Durant tota la primària el nen té el mateix tutor que fa el seguiment de les seves vivències. “L’avaluació només es pot fer si tu acompanyes el nen en el procés educatiu”, explica el psicopedagog afegint que “amb les notes l’únic que aconsegueixes és fomentar la competitivitat”. Hi ha una dedicació molt personalitzada del mestre cap a l’alumne. Els mestres, els quals tots han rebut una formació Waldorf, intenten explotar les qualitats individuals de cada nen. “Hi haurà un nen més intel·ligent i un altre més sensible i molt artista, el que intentes, doncs, és que treguin el que és individual i propi”.

Moment de l’entrevista amb Martí Prat. / CLARA FERRÉ

La pedagogia Waldorf parteix en què l’espècie humana és un ésser complet. “L’home no és un cervell que li has d’anar ficant coses” sinó que tal i com diu aquesta pedagogia, l’home  és “un cervell que pensa, un cos que sent i unes mans que fan”. Una altra de les qualitats d’aquest sistema és que està totalment al marge del sistema polític. “El mètode educatiu Waldorf no varia segons quin grup polític estigui al poder”. Això és el que el diferencia en gran mesura de la metodologia que tots coneixem, la tradicional, i en la qual la majoria ens hem educat.

Reviu l’entrevista que vam fer a Martí Prat, no us la perdeu!

MÉS INFORMACIÓ:
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: “L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler