Marca l’educació alternativa un canvi necessari en l’educació?

Per Anna Campolier, Clara Ferré, Raquel Gironès i Meritxell Vilanova

A la Laia li toca el curs que ve començar l’escola i els seus pares, el Xavier i la Marta, no saben on portar-la. Saben que l’educació de la seva filla és una de les coses més importants i que marcarà qui serà en un futur i, per això, no volen prendre la decisió a la babalà.  Tots dos han estudiat a escoles tradicionals, les de tota la vida vaja, però les dades escolars no acompanyen. Espanya es troba en la penúltima posició a nivell d’educació en el rànking europeu, només amb Portugal per darrere, i és líder en fracàs escolar i atur juvenil. A més, la situació no sembla que vagi a millorar, tot al contrari. Les retallades en educació aplicades pel Govern encara estan fent més mal a aquest sector, els alumnes s’estan aglutinant  a les aules i cada cop hi ha més professors al carrer.

La Rosa Rosell és psicopedagoga de l’IES Vallvera i fa anys que està acostumada a veure tot tipus de problemes. Té molt clar que el sistema educatiu és un reflex de la societat i que els seus defectes i virtuts van lligats al món en el que habitem, “és irreal pensar que les dificultats només estan a les aules. Això però, no justifica la mala situació de l’educació. Tenim com a referència l’escola finlandesa però hem de ser humils i anar pas a pas. És millor un petit canvi que no tenir objectius llunyans i frustrar-nos pel camí”. La Rosa creu en l’educació actual però sap que calen canvis i assenyala que els primers que han de millorar són els docents. “Som conscients que cal fer canvis, nosaltres som els alumnes del segle XlX i cal que siguem els docents del XXl. Hem de viure més fora dels centres, fer projectes educatius per conèixer les ciutats i els pobles i treballar amb xarxa. Cal que no només els serveis educatius tinguem cura de l’infant i de l’adolescent , tots com a ciutadans ens hem d’implicar en l’educació. Els canvis fan por però ens hem de formar i no témer a l’innovació”.

Xavier Cagigós creu que “cal innovar” en l’educació actual. / ANNA CAMPOLIER

Precisament d’aquesta por també en parla Xavier Cagigós, director de l’escola concertada Pàlcam de Barcelona. “El gran problema de les escoles tradicionals és que no arrisquen. Com que ja tenen una experiència acumulada són poc innovadores, molt prudents i no tenen una actitud oberta.” A més, Cagigós assenyala que per millorar la situació actual cal actuar des de la responsabilitat familiar, escolar i la de l’alumne. “Aquests tres vèrtexs han d’anar en tot moment coordinats i units per donar a l’alumne la formació que més li convingui”.

De la mateixa manera que Cagigós, l’educador, escriptor i conferenciant britànic expert en educació Sir Ken Robinson, creu que la solució no es basa en reformar l’educació, sinó en reinventar-la. “Els sistemes actuals estan trencats” afirma, i diu que per moltes innovacions que es facin, tard o d’hora acabaran sent inútils.

Waldorf: de l’experiència al concepte
Davant d’aquesta delicada situació de l’educació al nostre país, en Xavier i la Marta, després d’informar-se, han sentit a parlar de moltes families que estan buscant alternatives. Cerquen una educació diferent per als seus fills: més personalitzada, més motivadora a l’aprenentatge, més potenciadora del talent dels alumnes, més creativa…en definitiva, una escola on el nen es trobi a gust i, sobretot, que anar a l’escola sigui com anar al parc, on jugues, fas amics i també, perquè no, aprens coses noves.

És el cas de la professora Mireia Soler que al veure el mal funcionament  del sistema educatiu espanyol, va començar a buscar escoles alternatives on poder portar-hi els seus fills. La mestra de secundària ja fa bastants anys que treballa com a professora de biologia i física a una escola pública tradicional. Durant la seva experiència professional ha pogut veure i corroborar tots aquests problemes que es respiren dins el sistema tradicional. És per això que en néixer el seu primer fill tenia molt clar que allà no  volia portar-hi els seus fills.

Cercant informació, la Mireia va topar amb un dels sistemes educatius alternatius més coneguts avui dia, la pedagogia Waldorf. A Catalunya cada vegada hi ha més centres educatius que imparteixen aquest sistema. Martí Prat és el fundador d’un dels centres Waldorf que hi ha al nostre país. L’escola porta per nom el Til·ler i està situada a Bellaterra. “Tota l’educació es basa en transmetre conceptes i la pedagogia Waldorf el que fa és partir de les experiències artístiques per arribar als conceptes”, així és com ens defineix Prat la pedagogia afegint que “Waldorf és l’art de l’educació”.

La Mireia va assistir a les portes obertes d’aquesta escola. En va quedar totalment enamorada per l’harmonia de la seva arquitectura i també pel que significa la pedagogia en sí. Les Waldorf són unes escoles que potencien molt les ganes d’aprendre dels nens. No tenen llibres sinó que són els propis nens que a partir d’allò que viuen i experimenten creen el seu propi llibre de text. Tampoc tenen exàmens ja que, tal i com ens explica en Martí Prat, aquesta pedagogia considera que “amb les notes l’únic que aconsegueixes és fomentar la competitivitat”. Els alumnes són avaluats molt el dia a dia. Durant tota la primària el nen té el mateix tutor que fa el seguiment de les seves vivències.

Per la Mireia, un dels problemes del sistema educatiu tradicional i causant del fracàs escolar és que “estem explicant conceptes a una edat en què el nen és impossible que els concebi, estem intel·lectualitzant massa d’hora”. La pedagogia Waldorf defineix molt bé el que cal fer a cada etapa. Segons Martí Prat els més petits estan en una etapa en la qual “volen jugar i fer coses, estan en l’acció, en el fer. No els tinguis asseguts en  una cadira i en una taula i els hi expliquis coses perquè no és el seu moment”. A mesura que van creixent, al voltant dels 10 anys, comença a aparèixer l’interès per el món conceptual” i és aquí on comença el procés d’intel·lectualització.

“Els meus pares creuen que no estic desenvolupant prou la intel·ligència dels meus fills”

Aquesta idea va fer que finalment la Mireia es decantés per portar els seus fills a  l’escola Waldorf-Steiner el Til·ler. Però no ho va tenir gens fàcil. El seu marit desconfiava d’aquest sistema i el seus pares des del primer moment s’hi van oposar. “Encara avui, el meu marit no ha arribat a tenir aquest grau de confiança que tinc jo amb aquesta pedagogia i els meus pares creuen que no estic desenvolupant prou la intel·ligència dels meus fills”. És cert que els alumnes Waldorf, al principi, van més endarrerits a nivell educatiu. La Mireia ens explica que el seu fill de cinc anys encara no sap llegir, en canvi, el seu nebot de la mateixa edat sí que en sap. Però això no li preocupa perquè als 8 anys el seu fill “llegirà, tindrà l’impuls d’agafar un llibre i gaudirà de la lectura”.

Clara Ferré amb la soprano, compositora, arpista i ex-alumne Waldorf, Arianna Savall. / RAQUEL GIRONÈS

I no va gens mal encaminada. Arianna Savall, ex-alumne Waldorf, ens explica que va aprendre a escriure i a llegir més tard que altres nens però ara que és gran té molta més energia i ganes de fer coses perquè de petita no l’han abarrotat de conceptes. “Aprens menys coses però el que aprèns ho assimilés millor perquè al darrera hi ha una vivència”, ens explica.

Arianna Savall és una soprano, compositora i arpista espanyola de fama internacional. L’ex-alumne Waldorf ha acabat en el món de les belles arts, tot i així afirma que té companys d’escola que actualment són bancaris, pedagogs i, fins i tot, científics.

Individualitat i llibertat, base del mètode Montessori
Montessori és una altra de les educacions alternatives que, en aquesta ocasió, basa el seu funcionament en la potenciació de l’infant. Sovint ens oblidem que els nens també són persones que han de ser guiats en el seu aprenentatge i que cal desenvolupar totes aquelles característiques que el seu cos, la seva curiositat i la seva intuïció li demana que realitzi. La manca de llibres de text i d’exàmens que avaluïn els alumnes, així com la tria de les tasques que es realitzen són algunes de les característiques d’aquest mètode.

La pedagogia que la doctora Maria Montessori va idear, s’aplica a les escoles des de 1907 i té especial interès en el desenvolupament dels principis de llibertat, activitat i individualitat. Aconsegueixen que amb uns materials i uns espais pensats expressament per el desenvolupament de l’educació dels infants, aquests assoleixin una gran capacitat de decisió i de determinació en el moment que fan les coses. Això és el que explica Maria Mogas, exalumne Montessori, que va assistir a una escola que aplicava aquesta pedagogia només durant 4 anys de la seva vida acadèmica, però que, tot i això, creu que la van canviar. “Jo recordo que ajuden al teu desenvolupament individual, en el que en l’espai que tens, tu ets lliure de triar exactament el que vols fer, dins d’un cert control de la professora”.

La pedagogia intenta que el desenvolupament educatiu sigui personalitzat per a cada alumne. Segons declaracions del president de l’Associació Montessori Internacional, al web FemininBio, “es deixa de tractar al nen com un recipient buit que s’omple d’informacions pel mestre, convertint-se en un instrument complex que necessita ser ajudat a desenvolupar el seu enfrontament amb el seu entorn”. I és que Montessori posa especial èmfasi en les relacions socials i fa un canvi sobretot en el que s’entén com a professor. El mestre és educador i tracta el nen no tant de forma autoritària, sinó de forma amigable. Serà la persona que el guiarà a través dels objectes i els espais que habilita la pedagogia, per tal que es desenvolupi com a ésser humà, a través de l’educació. Aquesta relació diferent entre mestre-alumne no sempre és una cosa bona perquè com bé afirma Maria Mogas “això pot fer que et repengis i com saps que la professora confia en tu i en el que li diguis que has fet o has deixat de fer, li diguis coses que saps que no són veritat”. Per això s’entén que per molt que basem una pedagogia en la confiança i en les relacions entre iguals, sempre hi ha d’haver uns certs límits a tanta llibertat.

“S’hauria de donar molta més importància als anys previs a l’educació universitària”

El mètode Montessori parla d’uns períodes sensibles, “en que tota la nostra atenció està posada en allò, encara que no vulguem” explica la creadora del web que porta per nom “El Método Montessori en España”, Muriel Palma, en una xerrada a la UAB. “En els primers tres anys de vida es dóna un desenvolupament molt fort de la mobilitat i del llenguatge, que en els tres anys següents els fem propis”. Segons l’educadora, el sistema tradicional es fixa sobretot en els anys d’universitat i és aquí on hi troba el problema, ja que “s’estan gastant els diners en les últimes etapes educatives, en l’educació universitària, quan s’hauria de donar molta més importància als anys previs, ja que és quan es desenvolupa l’independència biològica de l’individu”.

Però la por a que aquestes pedagogies no siguin suficients en quan els coneixements que s’imparteixen, segueix existint. Moltes famílies són reticents a alternatives educatives com el mètode Montessori, per molt que faci gairebé cent anys que es va començar a donar a conèixer aquest sistema educatiu. Tot i això, tal i com indica un estudi realitzat per Angelina Lillard de la Universitat de Virginia a Charlottesvile l’any 2006, que comparava l’educació d’una escola Montessori amb una del sistema tradicional estatunidenc, els alumnes Montessori tenen millors resultats en proves de primera lectura i càlculs matemàtics. Remarcaven també com els nens Montessori atorgaven molt més valor a la “imparcialitat i a la justícia”. D’aquesta manera, es pot veure com moltes de les inseguretats dels pares que són reticents a aquests tipus d’educacions, es quedarien en un segon pla.

La Maria Mogas ho té claríssim, Montessori va fer que es sentís més segura d’ella mateixa i no canviaria per a res del món els anys que va passar en una escola amb aquesta pedagogia. “Jo era molt segura, no m’importava el que es digués de mi”.

Escola lliure: promoure la capacitat de decisió
En Jordi i la Irene també estan buscant escola per al seu fill, en Pol. Tots dos van rebre una educació on la disciplina estricta era la base pedagògica, i ara busquen quelcom totalment diferent per al seu fill. Una de les opcions que tenen sobre la taula és l’educació lliure.

Els precedents històrics a Catalunya d’aquest tipus d’educació els trobem l’any 1901, quan Francesc Ferrer i Guàrdia fundà l’Escola Moderna. Per la seva ideologia llibertària es va guanyar l’enemistat de l’Església catòlica i dels sectors conservadors de la societat.  Institucions com l’Escola Moderna també van proliferar a altres països d’Europa, com és el cas de l’Orfenat de Cempuis a França.  Tot i això, l’auge dels feixismes al continent en van provocar el tancament.

La societat actual ha canviat molt des d’aleshores, però l’esperit de l’escola lliure es manté, sobretot perquè des de molts fronts se segueixen denunciant les deficiències del sistema educatiu públic. Les principals crítiques incideixen en el fet que aquest no té en compte les necessitats específiques de cada alumne, no és creatiu, és uniformitzador i no ajuda a desenvolupar un esperit crític i solidari.

En Jordi i la Irene han anat a demanar informació a la XELL, la Xarxa d’Educació Lliure, on els ha rebut la Itziar Aranaz. L’escola, a primera vista, no ofereix grans infraestructures ni sofisticacions. El que els donarà a canvi, però, són uns valors per el seu fill: segons els explica la Itziar, les classes no seguiran una estructura predeterminada, sinó que cada dia es decidirà quins tallers s’organitzen. Aquests promouen la creació del món al seu voltant, així com de la seva imatge corporal, a través de la psicomotricitat i activitats artístiques. L’infant podrà triar en quin dels tallers voldrà participar, cosa que li proporcionarà, ja des de ben petit, una capacitat de decisió que a la llarga es traduirà en una major autosuficiència.

L’atenció és molt més personalitzada: no només pel que fa a les ràtios de les classes, que oscil·len entre els 6 i 10 alumnes, sinó també el que ells anomenen acompanyament emocional. Què vol dir això? L’educador no serà una figura autoritària que dicti què s’ha de fer o quan, sinó una guia que ajudarà als nens en els petits reptes que s’imposin cada dia i a buscar solucions en els conflictes que sorgeixin.

Els pares estan preocupats pel que passarà quan el nen creixi i s’hagi d’enfrontar a reptes més complicats. La Itziar els tranquil·litza argumentant que “aquests nens estan acostumats a prendre decisions des d’una edat molt primerenca, creant vincles afectius més forts amb allò a què dediquen la seva atenció”. De la mateixa manera, considera que “en el moment de triar una carrera serà perquè realment els agrada i s’hi volen dedicar de ple”. En Jordi i la Irene veuen amb bons ulls el sistema educatiu que proposa la XELL, però estan preocupats pel cost.  El preu mitjà per mes en una escola lliure és de 340€ sense comptar el cost del menjador. Això és degut a la baixa ràtio d’alumnes que hi ha per classe i a l’absència total de subvencions, ja que l’educació lliure no està reconeguda pel Govern.

La cerca d’escoles amb característiques diferencials
Malgrat que la informació que han trobat de les escoles alternatives els agrada a el Xavier i la Marta, no volen descartar encara l’escola tradicional. Busquen una escola que tingui un valor afegit tot i ser tradicional.

L’escola Arc Iris desenvolupa la seva tasca educativa en un entorn privilegiat. / MERITXELL VILANOVA

Aquest és el cas de l’Escola Municipal Arc Iris, una escola integrada al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Per les seves característiques és relativament petita, fet que la converteix en una petita família, i ubicada en un entorn natural privilegiat. Núria Guasch, la seva directora, explica que el projecte educatiu de l’escola es fonamenta en tres blocs: els llenguatges, la ciència i la natura, aquests dos últims interrelacionats. “Es tracta de formar persones amb valors, i nosaltres volem donar les eines per a desenvolupar-se”, comenta. Aprofitant els jardins i altres instal·lacions de què disposa l’escola, s’intenta traslladar a una pràctica immediata els coneixements teòrics. Per exemple, quan es treballa la meteorologia els alumnes es dirigeixen a l’estació meteorològica per utilitzar els aparells i confeccionar informes del temps.

Pel que fa als llenguatges, no només es potencia l’aprenentatge d’idiomes sinó també que els nens aprenguin a ser bons comunicadors. Això es fa tant a partir de la realització de conferències fetes pels propis alumnes com de la participació en la ràdio de l’escola, projecte que funciona des de fa 8 anys. A més, l’escola gaudeix d’un centre de reproducció de tortugues mediterrànies, espècie autòctona en perill d’extinció. Cuidar de les tortugues fa que l’alumnat aprengui a respectar la natura i se senti part d’un projecte important que va més enllà dels murs de l’escola.

Les escoles alternatives van suposar un gran canvi quan es van impulsar per primera vegada. Amb el temps les escoles tradicionals han anat adoptant petites pinzellades d’aquestes i s’han tornat més “humanes”. El problema del sector educatiu no rau en el model d’ensenyament sinó en uns valors com l’esforç, la dedicació o el treball que des de petits no s’ensenyen a la societat.

Tot i així ens hem de quedar amb la cara positiva de les coses i veure que des del sector educatiu  s’estan prenent mesures. Des del Govern no s’estan aplicant els canvis que cal per fer-lo reviure, així ho mostra l’augment de fracàs escolar, però des de les escoles són molt conscients que no restaran immòbils. Tot i les dificultats que presenta el moment actual i les retallades del Govern, seguiran treballant perquè els infants d’ara rebin la millor educació possible i surtin preparats per arreglar el món en un futur cada cop menys llunyà.

INFORMACIÓ ADDICIONAL
En aquest video podem veure una de les xerrades a favor de la creativitat i del canvi en l’educació de Ken Robinson. L’educador i escriptor britànic creu que cal una revolució en l’educació, ja que en l’actualitat “l’educació trastoca separa les persones dels seus talents naturals” i això és exactament el contrari del que hauria d’estar fent. No fa referència a alternatives, però parla de la necessitat d’una revolució en els sistemes educatius que estan vigents en l’actualitat.

MÉS INFORMACIÓ
· Com funciona el sistema actual?
· Descobreix més coses sobre els sistemes alternatius esmentats
· PERFIL: ”L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· PERFIL: “Passar d’una escola Montessori a una tradicional em va fer perdre la seguretat en mi mateixa”
· PERFIL “Aquestes criatures no estan estudiant per a viure; estan vivint i decidint a cada moment”
· ENTREVISTA: “Una escola tradicional potencia els resultats i l’efectivitat”
· ENTREVISTA: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”