MIREIA SOLER: “El tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà”

Per Clara Ferré i Raquel Gironès

La Mireia Soler ha decidit deixar de treballar com a mestre de l’escola pública per centrar-se exclusivament en l’ensenyança Waldorf. Una educació més personalitzada, més creativa i més potenciadora del talent dels alumnes són els termes que millor defineixen aquesta educació alternativa. Els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après. Van de la vivència al concepte i no del llibre al concepte com fa el sistema tradicional.

La Mireia va descobrir aquesta pedagogia just abans que nasqués el seu primer fill. Disgustada amb l’estructura educativa que havia d’impartir a les aules de l’escola tradicional, va buscar altres alternatives educatives per els seus fills. Va començar a interessar-se per l’escola moderna de Ferrer i Guardia i la pedagogia de Rosa Sensat. Fins que va topar amb una de les escoles Waldorf. “Em vaig enamorar de l’escola a primera vista, vaig dir: aquest lloc m’agrada per portar-hi els meus fills”, explica. Aquell centre educatiu era l’escola Waldorf-Steiner El Til·ler (Bellaterra) on actualment hi porta els seus dos fills.

Mireia Soler, una persona molt expressiva, ens explicava en detall cada pregunta que li fèiem. / CLARA FERRÉ

Arran d’això, va començar a interessar-se encara més per la pedagogia de Rudolf Steiner. Va iniciar el curs de Formació Waldorf, requisit indispensable per ser mestre en una Waldorf ja que cal conèixer molt bé aquesta pedagogia i les diferencies que la distingeixen de la resta de sistemes educatius. Aqueta pedagogia no només treballa la part intel·lectual de l’individu, com es fa en el sistema educatiu tradicional, sinó que també desenvolupa la part emocional i artística de cada un.

A Catalunya, cada vegada hi ha més centres educatius que apliquen aquesta pedagogia. És el cas de l’escola Tretze Vents situada a La Floresta on actualment hi treballa la Mireia. Aquest any, la professora combina la Waldorf amb la pública on hi fa les assignatures de Biologia i Física. De cara a l’any vinent ho té clar: es dedicarà exclusivament a l’ensenyança Waldorf.

• Per què has decidit deixar la pública i centrar-te en l’educació Waldorf?
  Perquè a l’escola Waldorf puc fer la meva feina, és a dir, puc aportar tot el que vull de la millor manera possible. A l’escola pública, en canvi, està tancat en una aula amb uns alumnes, dins un sistema i amb un temari i una estructura que no s’adequa a l’edat de l’alumne.

• Quins són els principals problemes que té avui dia el sistema educatiu tradicional?
  Amb tot el respecte pels meus companys de la pública, jo crec que el tracte que hi ha en el sistema educatiu tradicional no és humà. Quan un nen és petit està totalment mal vist escridassar-lo, en canvi, quan es tracta d’un adolescent està acceptat cridar-lo i tractar-lo de forma dèspota. Els adolescents mereixen ser atesos correctament ja que estan vivint una època molt difícil.

• Considera que hi hauria d’haver més implicació per part dels professors?
  Sí, la implicació dels professors és també un dels grans problemes que té avui dia el sistema tradicional. Un professor ha de sentir passió pel que està fent. Ser mestre és bastant còmode perquè tens dos mesos de vacances i com a molt tard a les cinc ja ets a casa. Abunda molt la mediocritat en aquesta professió. És més, si ets un professor que et prepares les classes i poses més interès en la teva feina, et veuen com un bitxo estrany o un pringat. Al que realment li agrada la seva feina, tracta de manera més humana a els seus alumnes.

“ Estem explicant conceptes a una edat en que el nen és impossible que els concebi”

• Què és el que ha fet malament Espanya com perquè el seu fracàs escolar dobli la mitjana europea?
  El fracàs escolar s’arrossega des de primària o des d’infantil. Estem ensenyant als alumnes de primària els ossos i el sistema circulatori, estem intel·lectualitzant tan d’hora, que penso que no és el que hem de fer. Estem explicant conceptes a una edat en que el nen és impossible que els concebi. Un alumne de Primària hauria d’entrar a Secundària llegint perfectament, tenint gust per la lectura, expressant-se prou bé i tenint una mínima base de matemàtiques. La resta, no importa. Si total, després a tercer d’ESO, el que els vaig explicar a principi de curs sobre el sistema circulatori ja no ho recorden; que més dona si a primària també l’han vist. Per tant, el problema del fracàs escolar no és de l’alumne sinó nostre, dels professors, que els estem intentant explicar conceptes que no poden entendre. Un dia explicarem el que és un àtom a primària i ens pensarem que tenim nens molt intel·ligents perquè a primària ja saben el que és un àtom, quan en realitat no han entès res.

• Considera que les últimes reformes educatives, com la LOMCE (Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat  Educativa), afavoriran i milloraran l’educació?
  No, això no farà canviar els resultats de l‘informe PISA. Però sí que alleugerà el patiment dels que no poden més i han d’aguantar fins a l’acabament de l’ESO, quan lo seu no és estar assentat en una cadira, sinó arreglar motos. En aquest sentit sí que ajudarà, però no canviaran gaire els resultats.

• Què no té el sistema educatiu espanyol comparat amb Finlàndia, el país europeu amb major qualitat educativa?
  Segons tinc entès, Finlàndia va agafar la pedagogia Waldorf i la va maquillar una mica reduint la seva espiritualitat i canviant alguns conceptes. És un sistema educatiu que està molt basat en l’escola Waldorf. A Finlàndia es concep que el nen a infantil, és un infant. I un infant ha de jugar, ha de tocar la sorra, ha d’experimentar la realitat i ha de rebre una cura bàsica, és a dir, ha de portar un ritme de dormir i de menjar bé. La intel·lectualització i la part del coneixement del món, de fer servir el pensar, ve més tard. Cal dir també que Finlàndia actualment gasta més recursos en educació que Espanya, però si ens pensem que el problema és únicament de l’Administració perquè no paga suficients diners, ens equivoquem.

• Creu que les últimes retallades en educació i la pèrdua de qualitat docent està empobrint encara més el sistema tradicional i està afavorint a les educacions alternatives?
  Des de Tretzevents no creiem que les retallades estiguin afavorint les educacions alternatives perquè els pares que porten els seus fills a fer secundària a la nostra escola, en general, són pares que ja prèviament havien portat els seus fills a fer primària a un sistema educatiu alternatiu, tan a escoles Waldorf, com el Til·ler, com a altres centres amb educació lliure, com el Martinet. Un dels inconveninents que té aquesta pedagogia aquí a Espanya és el seu cost. Tant de bo algun dia no costi el que costa ara mateix una mensualitat i pugui estar subvencionada el 70% com ho està a Alemanya. Això sí que afavoriria a la Waldorf.

La Mireia va venir fins la UAB per fer l’entrevista. / CLARA FERRÉ

La professora va concedir-nos una entrevista de més d’una hora. / CLARA FERRÉ

• Centrem-nos ara en la pedagogia Waldorf. Com s’explica un concepte a través d’aquest sistema?
  Es treballen les assignatures per períodes que duren tres o quatre setmanes. A la classe de física, per exemple, fem experiments i seguim com avancen a través de l’observació. Dono als alumnes uns cables que connectem a una brúixola per un fil conductor de coure. Quan es connecten les piles, l’agulla de la brúixola es mou. Després deixem que els nens discuteixin sobre el que ha succeït i en treguin les seves pròpies conclusions. En aquest moment és en el que introdueixo el concepte teòric: “Tot corrent elèctric crea un camp magnètic, per això la brúixola es veu afectada pel corrent elèctric”. D’aquesta manera, arribem al concepte a través de l’experiència. Tornem als inicis del mètode científic: realitzem una hipòtesi i a través de la observació establim uns resultats.

• Creu que és bo que els nens es passin cicles de quatre setmanes fent la mateixa matèria?
  La meva experiència em diu que sí, perquè et dóna la capacitat d’entrar realment en el món de la matèria que estàs tractant. Et dona prou temps per observar, dibuixar i provar experiments. D’aquesta manera, els nens s’emporten realment alguna cosa de l’assignatura. En assignatures més teòriques, com a història, es fan biografies humanes de personatges ja que a través de les experiències d’aquests es tracten parts de la historia humana i sobretot s’aprenen valors humans.

• Creu que la gent sap realment el que és la pedagogia Waldorf?
  És difícil entendre tot el funcionament de la pedagogia, fins i tot jo que hi porto els meus fills i que he iniciat una formació Waldorf em costa. Penso que es va entenent a mesura que t’endinses en ella, ja que no és gens simple. Aquesta pedagogia aquí a Catalunya tot just està començant. Europa ens porta molt d’avantatge, ja que durant la dictadura franquista tots aquests moviments van quedar completament paralitzats al nostre país. Per això, crec que poc a poc ens hem de donar a conèixer, tot i que tot just estem començant.

• Els seus fills des de ben petits que van a una escola Waldorf. Algú del seu entorn la menyspreat per portar els seus fills en una escola d’aquestes característiques?
  He arribat a tenir problemes amb el meu marit perquè jo sempre ho he tingut molt clar, en canvi ell encara no ha arribat a tenir aquest grau de confiança que tinc jo amb la pedagogia. Pel que fa a els meus pares, ells sempre hi han estat en contra. Creuen que estic perdent el temps i que no estic desenvolupant prou la intel·ligència del meu fill perquè ell encara no sap llegir i el seu cosí, que té la mateixa edat i estudia a una escola tradicional, sí en sap. Entenc que tinguin por i que es pensin que no sortirà preparat, però jo no en tinc cap dubte.

“Als nens de la Waldorf se’ls hi ha de dir que tanquin els llibres, a les escoles tradicionals aquest interès per llegir no hi és”

• Veus diferències entre els seus fills que estudien a una escola Waldorf i d’altres que estudien a una escola tradicional?
  Seguint amb l’exemple del meu nebot, ell ja sap llegir frases, en canvi el meu fill encara no en sap, tot just reconeix algunes lletres. A mi això, a diferencia dels meus pares, no em preocupa perquè jo sé que als vuit anys el meu fill llegirà, tindrà l’impuls d’agafar un llibre i gaudirà de la lectura. A primària, a els nens de la Waldorf se’ls hi ha de dir que tanquin els llibres. A les escoles tradicionals aquest interès per llegir no hi és. El que jo veig són els resultats a llarg termini. Em sembla bé que el meu fill ara vulgui pujar als arbres i tocar el fang i que per contra no sàpiga llegir. Està desenvolupant el fer, que és el que li toca per l’edat que té.

• Considera que la gent desconfia de la efectivitat d’aquest mètode per el futur dels seus fills?
  Sí, la por a lo nou sempre hi és. Però hem de tenir present què entenem per efectivitat i què creiem que és estar prou preparat. Prenem com a sistema més efectiu el que fa que els alumnes assoleixin les millors notes a Batxillerat per poder entrar a la Universitat. El problema arriba quan aquests al acabar la carrera no troben feina. Segons el meu punt de vista hauríem de fer reeducació social i tenir en compte que els estudis universitaris no són la única opció, que l’èxit en la vida no depèn només d’entrar o no a la Universitat, hi ha moltes altres coses.

• No creu que en aquesta pedagogia s’està sobreprotegint els alumnes, fent-los viure en un món ‘màgic’ que realment no és el real?
  Els adolescents no deixen de veure i conèixer el món, per molt que estiguin en una bombolleta. Estic segura que per ells mateixos ja descobriran i veuran el món en el que vivim. En aquest sentit, Waldorf permet que ho facin a través de viatges i col·laboracions amb empreses i ONGs, on els alumnes tenen la oportunitat de tractar i conèixer problemes socials quotidians. Però crec que el que és verdaderament preocupant són els valors que estem fent que tinguin els adolescents avui dia.

• És l’educació una de les causants de la pèrdua dels valors humans?
  Sí, una de les conseqüències més greus que està creant el sistema educatiu tradicional és la pèrdua de valors. Avui dia es veu com una cosa normal que el meu fill o filla, amb quinze anys, ja hagi tingut relacions sexuals de qualsevol manera en una nit de borratxera. Aquestes coses no dic que siguin lo general, però passen massa sovint. Jo estic una mica espantada pel nivell inhumà al que arribem estar els humans i de com ens deixem maltractar. Cal mirar què ha passat en la societat com perquè s’arribi a aquest extrem. Hem perdut els valors, abans tot estava molt restringit i ara hi ha massa llibertat.

MÉS INFORMACIÓ:
· Com funciona el sistema actual?
· Què és la pedagogia Waldorf?
· PERFIL: ”L’educació té massa pressa per a que els nens mostrin els seus aprenentatges”
· PERFIL: “La clau de l’educació no són els coneixements sinó despertar les ganes d’aprendre”
· ENTREVISTA: “Una escola tradicional potencia els resultats i l’efectivitat”
· Viu l’experiència Waldorf-Steiner El Til·ler